Carles Rexach: "L'economia és com el futbol, només hi entenen quatre"

Ens rep a les entranyes del Camp Nou, casa seva des que portava el 7 a l'esquena. Ara és assessor del president, després d'haver passat per la gespa, la banqueta i els despatxos. Carles Rexach ho sap tot del Barça perquè el Barça ha estat la seva vida. Va entrenar Tito Vilanova quan era una promesa i li va recomanar a Guardiola que el fitxés com a ajudant.

Vostè que sempre ha estat de tarannà tranquil, ¿pateix ara per la situació econòmica que vivim?

Amb això de l'economia i la política passa una mica com amb el futbol: tothom xerra, tothom té la seva opinió, però només hi entenen quatre. Tothom parla de la prima de risc, et deixen calés i sembla que s'arreglarà, però després torna a pujar la prima de risc. Em sembla que no hi entenen ni els que hi entenen.

¿En economia hi troba a faltar la lògica que aplicaven vostè i Cruyff quan van seure a la banqueta del Barça?

Exacte. Punt número u: si tu fas un gol més que el contrari, guanyes. Jo no em considero una persona tonta, i no ho entenc, això que passa. Ens caldria gent que parlés per la gran massa, pel poble.

"Si nosaltres tenim la pilota, el rival no la té". Com ha canviat el Barça des que van pronunciar aquesta frase...

Un dia que em qüestionaven el futbol de possessió de pilota vaig respondre que el dia que tinguéssim el 100% de possessió com a mínim quedaríem 0-0. Aquesta és la idea futbolística.

Guardiola ha arribat a l'excel·lència futbolística. Però ell sempre ha dit que els pares de la criatura són Cruyff i Rexach.

Ell va viure una època en el futbol en què s'argumentava que un jugador del seu estil no podia fer res. Jugava molt bé, però era petit i escardalenc, no tenia físic per anar al xoc. Nosaltres ens podem apuntar l'èxit en el fet que, en lloc de buscar l'atleta i intentar fer-lo futbolista, buscàvem el futbolista i després intentàvem fer-lo una mica més atleta del que era. Gent que eren poca cosa van demostrar ser els millors jugant a futbol. Va passar amb en Pep, Milla, Celades, De la Peña, Xavi, Iniesta... S'ha demostrat que pots jugar a futbol encara que siguis petit.

Guardiola sabrà estar lluny del futbol?

Li costarà. El veig tornant a entrenar. Jo també tinc febre de futbol. Però arriba un punt que m'agrada parar i no mirar cap més vídeo o pensar que ja hi pensaré quan arribi divendres. No sóc dels que acaba el partit i comença a rumiar en el partit del cap de setmana que ve. Si un és així, s'esgota molt més.

Per què Tito Vilanova és la millor solució per a la banqueta del Barça?

El Barça, per anar bé, ha de tenir continuïtat. I s'ha demostrat que quan hem confiat en gent amb un concepte futbolístic semblant, com Rinus Michels, Cruyff i jo mateix, Van Gaal, Rijkaard o Guardiola, ha funcionat. Quan vaig fitxar en Tito per fer-lo entrenar l'equip cadet del Barça era per alguna raó. La gent es pensa que els que saben jugar bé a futbol també poden fer d'entrenador, i no tothom serveix. En Tito és un d'aquests exjugadors amb capacitat per llegir molt bé el futbol. I, a més, és un boig del futbol. Viu i analitza el joc. Quan quedem per sopar amb ell, en Pep i en Roura, ens proposem no parlar de futbol i al cap de mitja hora ja estem discutint de l'últim partit. El conec molt, des que tenia 14 o 15 anys. Sé com pensa i com és, i ho farà bé.

Messi es cansarà de ser el millor?

Crec que no. El dia que es retiri es posarà malalt perquè no podrà jugar a futbol. Disfruta amb la pilota. L'últim dia de la seva vida encara jugarà a futbol, mig coix, però jugarà. Ara està en un moment àlgid i amb un equip que l'acompanya.

Al Barça vostè hi ha fet tots els papers de l'auca.

Jo m'hi he vist sempre, al Barça. És com aquell que arriba a una empresa i comença fent de noi dels encàrrecs i acaba de gerent. Ens anem fent grans, però com a mínim compliré l'etapa de Sandro Rosell. Quan s'acabi tindré uns 70 anys i després ja pensaré si me'n vaig cap a casa.

L'etiqueta de gandul li molesta?

Jo m'hi arrepenjo. Sé que tinc una fama que no em puc treure. He tingut la sort de poder fer el que m'agrada i m'hi he guanyat la vida.

És optimista per naturalesa.

Sí. Tinc la teoria que a la vida no passa mai res. Si tu et morts, t'enterren i tot continua igual. La majoria de gent, quan té una mica de pressió, busca l'excusa abans d'espifiar-la. Jo sóc així: primer intentem guanyar i si perdem ja hi buscarem explicacions.