Parla amb el desmenjament amb què ho fa tot. Ser superdotat li va permetre jugar al Barça amb sang d'orxata. És, potser, l'últim esportista d'elit que ha viscut bé. I ho sap i està agraït a la vida.
Entendre que l'èxit no és només mèrit seu el fa senzill i assequible. El seu heroisme particular el resumeix molt bé el lema que seguia damunt la gespa: "Córrer és de covards".
Sentir-lo fa una gran companyia, et fa sentir com a casa. Diu sempre assenyades generalitats, i ho té tan assumit que la seva frase favorita és "Jo sempre dic el mateix".
El seu català és autèntic i prenormatiu, ple de castellanismes i girs genuïns que els joves ja no diuen. I es mou com peix a l'aigua en les tertúlies d'homes sols dels clubs de golf, plenes d'implícits, bromes gastades i comentaris vagament libidinosos.
Es va casar grandet i havent gastat més energies amb dones que al camp, però l'ha atret poc ser adúlter, perquè dóna massa maldecaps.
Barallar-s'hi és quasi impossible perquè en tot veu parts de raó. Però també costa fer-s'hi amic, perquè no es mulla ni a la dutxa. És aquell paio a qui voten delegat el primer dia de classe. La innata facilitat per caure bé a tothom el fa un pèssim aliat per a qui funciona a base de capelletes.
Té tanta pau interior que pot viure sense fer res i no patir-hi gens. Més que fent d'entrenador podria tenir un gran futur com a mestre zen.