Les urnes de la dignitat
Aquests dies ha tancat les portes l’exposició La Model ens parla. 113 anys, 13 històries, que ha rebut la visita de prop de 70.000 persones. És ben viva l’emoció per haver pogut participar d’aquesta fita històrica.
Quan el dia 8 de juny, a les 11.30 hores, sortia l’últim pres de la Model, deixàvem enrere 113 anys d’història i també 40 anys de promeses als veïns. Ara l’antiga presó torna a la ciutadania per acollir futurs equipaments.
Avui, quina paradoxa, escric aquestes ratlles tancat a la presó madrilenya d’Estremera per ordre de l’Audiència Nacional, a la cel·la que comparteixo durant 16 hores al dia amb l’Oriol Junqueras.
Mentre esperem recuperar la llibertat per retrobar-nos amb les nostres famílies, amb els nostres enyoradíssims fills petits i amb els estimadíssims pares grans, dediquem part del nostre temps a llegir els centenars de cartes, moltes d’elles amarades d’emoció, que tanta i tanta gent ens ha fet arribar i que ens diu a cada instant que no estem sols. Ho sabem, ho notem i ho agraïm infinitament.
Volem recuperar la llibertat per poder participar en igualtat de condicions en les eleccions del 21 de desembre, en les quals som candidats. Expulsar-nos del Govern, ocupar les institucions de Catalunya per decret i tancar-nos a la presó mentre rebem tot tipus d’atacs i acusacions sense poder-nos defensar és una manera insòlita de plantejar unes eleccions en una democràcia.
Per això és tan important que el 21-D votem massivament per defensar la dignitat del poble de Catalunya i de les seves institucions.
La qüestió de Catalunya mereix una resposta política que no admet l’abús i la injustícia que suposa tancar els adversaris polítics a la presó, acusats d’un delicte que no hem comès. Donar la veu als ciutadans sempre és la solució, i això implica acceptar el veredicte de les urnes, tant si agrada més com si agrada menys.
Les urnes del 21 de desembre són les urnes de la dignitat. Són les urnes per expressar el rebuig a les imposicions i als abusos i són les urnes per recuperar la il·lusió en un país ple d’oportunitats, que no defalleix ni es rendeix mai.
Es poden empresonar les persones, però no es poden empresonar les idees. Quan d’aquí unes dècades s’escrigui la crònica dels moments actuals, la història serà severa davant d’aquells que han fet servir la presó per apartar els adversaris polítics de l’escena en lloc d’escoltar els ciutadans i optar per la vida del diàleg i l’acord. Les eleccions s’han de guanyar amb propostes i convencent la gent.
La presó és un abús injustificable. Cap estat es pot sentir orgullós en l’intent de resoldre una qüestió política amb el Codi Penal. De fet, fent-ho així, l’estat espanyol demostra una gran incapacitat per gestionar la diversitat.
Els que hem vist com les parets de la presó Model ens expliquen episodis lamentables de repressió política mai hauríem imaginat que pocs mesos després veuríem el govern democràtic de Catalunya tancat a la presó.
