Formació professional: aposta i compromís de futur

Estem des de fa temps instal·lats en el tòpic que la formació professional és un camí secundari a l’hora de definir horitzons vitals de caràcter laboral. S’imposa corregir una percepció pública que desatén les característiques del nostre mercat de treball i, per tant, els índexs d’ocupabilitat, que són particularment alts i favorables quan s’opta per una formació professional plantejada en termes d’excel·lència i d’idoneïtat respecte a les expectatives dels alumnes i a les necessitats de les empreses.

Un informe de PIMEC de l’any passat constatava que els llocs de treball reals es distribuïen així: un 23,4% corresponien a un nivell de formació alt; un 36,5%, a un nivell mitjà, i un 40,1%, a un nivell baix. Ara bé, el 40% de la població activa tenia educació superior, un 23% educació mitjana, i un 37% un nivell formatiu baix. L’informe concloïa: “El mercat no demana tants titulats superiors com existeixen a Catalunya i, en canvi, demana més nivells formatius mitjans (majoritàriament FP)”. I, fent una comparativa amb Alemanya, ens trobem amb unes dades sobre la distribució de la població activa entre els 25 i els 64 anys per nivell de formació tan significatives com ara que a Catalunya hi ha un 42,6% de població amb formació baixa en contrast amb el 13,1% d’Alemanya, mentre que, pel que fa al nivell formatiu mitjà, la diferència és entre el 20,4% de Catalunya i el 59,8% d’Alemanya.

Afegim-hi que, segons la Prospectiva de necessitats d’ocupació i formació a la Regió Metropolitana de Barcelona (2015 i 2020), la demanda d’ocupació es distribuirà l’any 2020 entre un 20% de nivell alt, un 40% de nivell mitjà i un 38% de nivell baix.

Si tenim en compte la transformació prevista en el mercat laboral, afavorida pel desplegament de l’anomenada Quarta Revolució Industrial, es fa indispensable la concepció d’un model de formació professional amb una forta capacitat d’adaptació a nous continguts. En un estudi recent de la Universitat d’Oxford i Deloitte s’apunta que en els pròxims 20 anys s’extingiran 700 professions. En un sentit diferent, la Unió Europea ha formulat la hipòtesi de la creació de 900.000 llocs de treball fins al 2020 associats a les tecnologies de la informació, la comunicació i l’organització, una part dels quals es vehicularà des de la formació professional.

En la recent presentació de l’oferta d’ensenyaments postobligatoris per al curs 2017-2018, la consellera Meritxell Ruiz va posar l’accent en l’increment de l’oferta de formació professional. Hi va afirmar que “la formació professional millora l’ocupabilitat perquè ajuda les persones a mantenir la feina o a entrar al mercat, i també les empreses a ser més competitives”. I aportava la dada que “els graduats en formació professional tenen una taxa d’atur d’entre un 11% i un 13%, mentre que la taxa d’atur de 16 a 24 anys a Catalunya és d’un 37,64%”.

En una línia semblant, en una de les ponències de les jornades Ara és demà, Joan Mateo, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, indicava: “La formació professional està cridada a ser el nucli central que ha de permetre aglutinar i donar sentit social al conjunt del sistema educatiu”.

Ara bé, això requereix una aposta ambiciosa en favor de la formació professional, que n’incrementi clarament el pes i que inclogui un compromís amb la formació professional dual. La potenciació de la formació professional ha de facilitar la reducció del percentatge desmesuradament alt de joves amb un nivell formatiu baix i ha de contribuir a reconduir les xifres elevades d’atur juvenil. Ha d’estar orientada a un reajustament entre oferta formativa i mercat, amb l’objectiu d’incidir en una millora de l’equilibri del sistema econòmic, però alhora, i sobretot, per vocació social, a fi de bastir un sistema educatiu més equitatiu, inclusiu i cohesionador. La necessitat d’enfortir la formació professional s’ha de reflectir en una ampliació de l’oferta de cicles formatius als instituts, però també en una aposta ferma i valenta per la concertació i la subvenció en el camp de la formació professional, atesa la flexibilitat que necessita per donar resposta als requeriments canviants del mercat de treball i a la relació ben travada que cal assegurar entre el món educatiu i els actors econòmics. I no només pel que fa a les pràctiques i a l’ocupació laboral dels alumnes, sinó també pel que fa a la implicació en la docència d’experts en actiu en els àmbits on incideix el procés de formació.