Jacint Verdaguer 1897
05/09/2018

La caritat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsMai millors intencions s’han vist més mal judicades que les de ma carta a la marquesa; mai ideals més bonics han sigut trepitjats més cruelment. Mon somni, o, si es vol, ma poesia a la caritat, me valgué la nota de poeta somiador, d’utopista i de visionari. Poc temps després, amb ma sortida perdia mon càrrec d’almoiner, i, lo que és pitjor, los pobres perdien l’almoina que s’anà retallant, retallant, fins a quedar gairebé estroncada, sia perquè els marquesos visquessen a Madrid, sia perquè se fes lo bé d’altra manera. La supressió de la caritat me donà més pena que tots los mals que ja m’havien vingut i que tots los mals que m’havien de venir encara. Se socorrien amb ella més de tres-centes famílies de les més pobres i necessitades de Barcelona. Se podia donar la mà a algun dels molts que cauen; se podia cercar remei a alguna malaltia de les moltes que vénen; afavorir al que ha tinguda una desgràcia; cercar un acolliment al que no en té, un guia pel cego, un peu pel coix i una mare per l’orfenet que l’ha perduda. Se podia oferir un bocí de pa al pobre de poca fe que, en un acte de desesperació, va a suïcidar-se; se podia socórrer al que, vençut en la batalla de la vida, perd l’esma i cerca el trist consol de fer desgraciats als demés, i detenir al que, veient-se rebutjat d’una societat sense cor, sense fe ni pietat, se fa anarquista per venjar-se d’ella. Tot això podia fer-se, grat sia a Déu, se feia, i això m’havia donada ocasió de veure amb mos ulls i d’examinar per mi mateix aqueixes i altres fondes llagues socials, que sols la caritat de l’Evangeli pot cloure. Lluny de mi pensar que l’almoina de Comillas les havia de cicatritzar totes i que havia d’abastar per donar medicina per tots los mals; mes sí, puc assegurar que en curava alguns. [...] La caritat és claror que il·lumina als que la fan, als que la reben i fins als que en senten parlar; i, si en los hospicis i hospitals no sempre pot obrir los ulls del cos, dóna llum als ulls de l’ànima. La caritat és omnipotent com Déu, puig, segons sant Joan, Deus est charitas, i lliga als que la fan amb los que la reben i fins amb los qui en senten sa influència benèfica d’una manera o d’altra fent impossible los actes de barbàrie que hem vistos aqueixos últims temps a Barcelona, amb atemptats com los de la Gran Via, del Liceu i del carrer dels Canvis. [...]