'Captatio benevolentiae'

No en tenim prou fent servir copsar com si volgués dir impactar , un sentit que no ha tingut mai, que ara comencem a copsar l'atenció dels altres. Encara és un ús minoritari però també ho eren, fa uns anys, l'ús de caire per caràcter , adient per adequat , runes per ruïnes , manegar per manejar o desvetllar per desvelar .

Qui vol copsar l'atenció desvetllant misteris de caire oficial entre runes històriques, es pensa que manega el català de manera molt adient, però en realitat utilitza paraules amb un sentit que no tenen i, fent convergir significats, empobreix la llengua.

No goso dir que copsar l'atenció sigui impossible o aberrant. Parlem d'un verb més llibresc que de llengua viva, de límits boirosos. Però el que tinc clar és que no és més genuí que captar-la o cridar-la .

Són prejudicis que sovint arrelen en una lectura precipitada d'alguns reculls de barbarismes que diuen que captar "és castellanisme quan es fa servir en el sentit d' entendre en lloc de copsar ". Ens insten, doncs, a copsar , i no pas a captar, el sentit d'una frase.

Em sembla bé com a consell, tot i que potser és excessiu dir que captar és aquí incorrecte. Però al lector incaut i abrandat només li queda la idea que copsar és més català que captar , i practica la nova fe obviant el sentit i el context.

I de resultes de tot plegat, captar l'atenció , que ja surt a la Crònica de Ramon Muntaner, passa a ser suspecte, i copsar l'atenció, que no s'havia dit mai, es converteix en l'opció genuïna.