Capitalisme il·lustrat?
Les democràcies liberals s’enfronten a nombrosos reptes socials. El creixement econòmic és feble, amb freqüents daltabaixos. Malgrat l’existència d’un estat del benestar desenvolupat, cada cop és més difícil satisfer les expectatives de la ciutadania. A més, les implicacions de l’activitat productiva per al medi natural preocupen a amplis sectors socials. Finalment, tot i l’elevat nivell de vida mitjà, subsisteixen importants nuclis de pobresa.
Les causes d’aquestes mancances són complexes. Tanmateix, mentre no hi hagi millores en la governança política, molta gent creu que són les mateixes empreses les que han d’anar més enllà dels objectius purament econòmics i incorporar els reptes socials a la seva raó de ser.
La visió clàssica del paper de l’empresa en una economia capitalista la va formular ja fa anys Milton Friedman quan afirmava que l’objectiu de l’empresa era maximitzar-ne el valor per als seus accionistes, tot complint amb les normes legals i els costums de la societat. Per a Friedman, si els accionistes volien portar a terme accions filantròpiques, ho havien de fer amb els rendiments que obtenien de l’empresa, i no pas interferint en els seus objectius.
Al llarg dels anys ha augmentat l’exigència de responsabilitat social a les empreses i el paradigma de maximitzar el valor per a l’accionista s’ha transformat en un principi que podríem denominar de capitalisme il·lustrat. L’objectiu continua sent maximitzar els beneficis per a l’accionista, però es tracta d’un accionista il·lustrat, conscient que, per crear el màxim valor a llarg termini, l’empresa ha de jugar un paper actiu i positiu en el seu entorn social, ajudant a l’assoliment dels objectius socials i mediambientals que preocupen a empleats, inversors, clients i la societat en general. A vegades es resumeix aquest plantejament amb la frase doing well by doing good, és a dir, anar bé fent el bé.
Aquest nou paradigma és un pas en la bona direcció, ja que se centra en el llarg termini i rebutja la conducta de les empreses oportunistes orientades al guany ràpid. Tanmateix, la filosofia del doing well by doing good pressuposa que, a la llarga, no hi ha contradicció entre els objectius econòmics i els objectius socials. Molt sovint, però, aquest no és el cas. Per posar un exemple senzill, la producció de paper sense contaminar els rius és més cara que si es permeten abocaments sense controls. Com han pogut comprovar molts empresaris, els productes menys contaminants són més cars i no és obvi que tinguin prou demanda en el mercat per fer viable econòmicament la seva producció. En la pràctica, l’empresa del capitalisme il·lustrat se centra en maximitzar el valor per als accionistes tenint en compte les demandes socials i de l’entorn, enfortint així la seva legitimitat i acceptació social. Però cal ser realistes, satisfer aquestes demandes no és, per a aquest tipus d’empresa, la missió de la companyia, sinó un mitjà per aconseguir l’objectiu de rendibilitat.
Si des de l’empresa es vol contribuir a resoldre problemes socials, una manera efectiva d’aconseguir-ho és que aquests problemes formin part de la missió de l’empresa, del seu propòsit. Que siguin la seva raó de ser, de tal manera que els objectius econòmics siguin el mitjà per aconseguir el seu propòsit, tot garantint la viabilitat financera a llarg termini de l’empresa.
¿És possible aquest model d’empresa en les economies modernes, on els mercats són molt competitius i els inversors exigeixen sovint altes rendibilitats i a curt termini? Algunes grans empreses establertes, com Danone, han tractat d’avançar en aquesta direcció i han trobat molta resistència en els mercats de capitals, però sí que hi ha moltes iniciatives empresarials que ja neixen orientades a resoldre problemes mediambientals i socials. Perquè floreixin els cal tenir accés a capital pacient, un marc legal que respecti les seves peculiaritats i un règim de propietat i governança que garanteixi la cohesió entre els accionistes al voltant del propòsit de l’empresa.
El futur i l’estabilitat del capitalisme depenen de la millora en la governança política i de l’encert de les polítiques públiques, però la societat civil organitzada, en aquest cas a través de les empreses, també hi pot contribuir i ho ha de fer. S’ha de promoure i donar suport a iniciatives empresarials que tinguin “fer el bé” com a propòsit i "anar bé" –és a dir, ser rendibles– com a condició imprescindible perquè l’empresa tingui continuïtat en el temps.
