Capgirem-la

Aquest és un article dirigit als meus amics d’ERC. La tramitació al Congrés de Diputats de la nova llei d’universitats és a la recta final, i ERC es troba, altra vegada, en situació de ser decisiva. Aquesta llei, per bé o per mal, afectarà profundament la universitat catalana, especialment en un aspecte fonamental: el del professorat. Una gran responsabilitat, doncs.

Sobre la base de la llei orgànica d’universitats, de l’any 2001, encara vigent, el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2003 la llei d’universitats de Catalunya (LUC), amb els vots de CiU, al govern, i d’ERC, a l’oposició. Vaig participar en la preparació en nom del Govern i recordo intenses sessions de treball amb, per part d’ERC, els professors Carles Perelló i Carles Bonet. El tret distintiu, diferencial i de gran impacte, de la LUC va ser la introducció de la contractació laboral estable del professorat, reforçada per una iniciativa que, en dono testimoni i es pot documentar, va ser d’ERC: el Programa Serra Húnter de contractació. No va ser fàcil implantar la via laboral estable. Així, aprofitant escletxes, vàrem establir no un sinó dos nivells de contractació estable: agregat i catedràtic contractat. El govern del PP ho va recórrer al TC però per un acord posterior amb el president Zapatero el recurs es va retirar. El nostre model va quedar afermat i net. Fins ara.

El projecte de llei s’ha volgut presentar com una extensió del model contractual català a tot Espanya. Un argument curiós, perquè el que s’ha fet a Catalunya s’ha fet sobre la base de la legalitat espanyola: està doncs a l’abast de qualsevol comunitat autònoma. Però és que el que realment fa el projecte de llei és exactament el contrari, limitar el model contractual català:

1. Tornem al punt de partida pel que fa a l’establiment dels nivells d’agregat i de catedràtic. Els nostres catedràtics contractats queden als llimbs, i les bases jurídiques per nomenar-ne, fragilitzades.

2. S’imposen límits quantitatius al nombre de professors contractats més severs que els ja força restrictius de la llei vigent. Preguntem-nos: per quins set sous ha d’haver-hi límits en el nombre de professors amb contractes laborals estables?

3. S’imposa un sistema de selecció de professorat basat en comissions decisores amb membres triats per lots, un mètode altament exòtic en el món acadèmic contemporani. L’experiència i l’anàlisi ens indica, a més, que és molt manipulable. Com i per qui? La tria la pot fer una mà innocent, però el poder és de qui confegeix les llistes sobre les quals es tria. I això es farà en despatxos ministerials i a porta tancada.

Per a mi és molt clar que en el tema del professorat estem ara en una situació millor que la que tindríem si el projecte de llei s’aprova sense modificacions de substància. Donada la centralitat del tema, també crec que no hi ha compensació possible a la manca d’aquestes modificacions: més valdria que la llei fracassés.

Ara bé, darrerament predico la necessitat de negociar. Entenc, doncs, que ERC ho faci. Ho ha de fer. Però seria molt decebedor que la universitat fos moneda de canvi per a alguna altra cosa i que com a resultat el nostre model de professorat, ja molt tocat, es deteriorés encara més. Amics d’ERC: aquest model és vostre i ara pot ser a les vostres mans salvar-lo. Diria més: podeu millorar-lo i consolidar-lo tot capgirant la pretensió del projecte de llei. Com? Doncs construint la categoria de professorat estable sobre el concepte primari de professor permanent. Si el contracte és laboral o funcionarial seria llavors un tema secundari a determinar per les polítiques de les universitats i les preferències del professors. I, per descomptat, evitant quotes i mantenint, per als contractes laborals, els dos nivells d’agregat i catedràtic contractat. També caldria que el sistema de selecció prescindís de mecanismes aleatoris i que, com a mínim, no fos pitjor que el present.

A més, el rector hauria de poder ser un no funcionari. Per cert, per a l’elecció de rector seria bo recuperar una opció que l’avantprojecte de llei del ministre Castells havia obert: permetre que una universitat, si així ho vol, pugui implantar un procediment més homologable internacionalment.

Per acabar: les modificacions que proposo serien bones per a totes les universitats espanyoles. El seu sector més modern entén prou bé que la passió per la incardinació funcionarial del professorat universitari és una rèmora pesada del passat.