Una capa, un arc i una mica de bon temps

Demà és Sant Martí. Un sant important. Quantes esglésies li estan dedicades, a Catalunya i a tot el món? Una infinitat. I qui era aquest sant Martí, que va ser bisbe de Tours, que abans va ser soldat al servei de l’emperador Constantí, que es va convertir al cristianisme, que va fundar amb Hilari de Poitiers el primer monestir d’Europa… 

Sant Martí està relacionat amb el bon temps. Amb el confort del bon temps. Tot ve d’allò de la capa. O de la mitja capa, per dir-ho millor. Diu que Martí, a Amiens, es va trobar un pobre que es moria de fred. Martí va agafar la seva capa, la va partir per la meitat i en va donar mitja al pobre. Quan jo era jove sempre pensava que Martí era un gasiu, que l’hi havia d’haver donada tota. Però, esclar, vaig pensar, ja una mica més gran, si l’hi hagués donada tota, ell s’hauria mort de fred. Les capes militars romanes devien ser molt grans i n’hi havia per a dos. Martí tallant la capa és el gest que s’ha fet famós en tota la iconografia medieval del sant. Més endavant vaig llegir no sé on que només li va donar mitja capa al pobre perquè la meitat de la capa era de l’exèrcit romà, no era seva, no en podia disposar. No sé si és veritat, això, perquè, la veritat, no acabo d’entendre aquesta propietat de l’exèrcit sobre mitja capa. 

Martí s’havia convertit al cristianisme. Era un soldat romà cristià. I quan va donar la mitja capa al pobre li va dir que ho feia en nom de Crist. Llavors, la tempesta de vent i de neu que hi havia es va aturar. Al cel s’hi va obrir una gran clariana i va aparèixer un arc de tots colors. És per això que, els catalans, de l’arc iris en diem arc de Sant Martí. La capa que abriga, la caritat que fa marxar el mal temps i porta bonança, anunciada per l’arc protector, són senyals de confort. Sant Martí és el patró del confort. I encara n’hi ha més, l’estiuet. Sant Martí se celebra el dia onze de novembre, tal dia com demà, que va ser el dia del seu funeral. El clima es degué amansir uns dies i ho va continuar fent cada any. D’aquests dies de bonança, de solet amanyagador enmig de les boires i les rufolades, la gent en va dir l’estiuet de Sant Martí. Més confort, doncs. I com que Martí rima amb vi i amb pi, doncs es va començar a dir: “Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi”. I també “Per Sant Martí la pinya cau del pi”. Més confort. Vi novell i les calories del porc, greix, bulls i botifarres, cansalada a dojo, carn de perol. I els pinyons deliciosos per postres. 

Josep Pla diu en algun lloc de les seves innumerables pàgines que els refranys que rimen no acostumen a ser veritat. Que s’han fet populars perquè rimen. Només dels que no rimen te’n pots fiar. Dins d’aquests n’hi ha un que també té relació amb el nostre sant. “A cada porc li arriba el seu Sant Martí”. Aquest és veritat perquè no rima. I ens conforta si el llegim sobretot en sentit metafòric. Perquè al món, a part dels animals deliciosos que es mengen, hi ha porcs de tota mena, dictadors, criminals, traficants de droga i d’armes…

Sant Martí, abans de ser bisbe, era soldat, feia la guerra. Cosa que no s’ha deixat de fer mai. Hi podria haver un refrany que digués: “Per Sant Martí, fes la guerra al teu veí”. Encara que rimi, seria veritat perquè estem voltats de guerres. Israel contra Palestina, Rússia contra Ucraïna, Turquia i l'Azerbaidjan contra Armènia. Però potser tot això demanaria un altre refrany: “Per Sant Martí, massacra el teu veí”. 

A mi, de Sant Martí, me n’agrada sobretot l’estiuet. Al gran poeta i novel·lista rus Borís Pasternak també li agradava l’estiuet de Sant Martí. Li va dedicar un poema molt bonic que un dia vaig traduir, jo, que no sé rus. Em va agradar tant aquest poema que vaig tenir la necessitat de fer-me’l meu, d’escriure’l en la meva llengua. En honor de Sant Martí, del seu estiuet, de Borís Pasternak, en copio aquí un parell d’estrofes, la primera i l’última, de la meva traducció: "Les fulles de grosella són d’una tela basta. / A dins de casa dringuen riallades i vidres, / mentre es trinxa, es salpebra, es marina, es fermenta, / s’adoba amb claus d’espècia i es prepara salmorra. // La tanca del jardí s’ha esllavissat, i es passa / camí enllà, fàcilment, al cor del bedollar. / A casa, les rialles i el feinejar ressonen. / Hi ha el mateix trafegueig allà, a la llunyania".

La tardor es palpa i l’agitació domèstica hi ajuda. Cal preparar-se per a l’hivern, i a les cases s’elaboren conserves i confitures. Quan faci fred, tindrem el seu confort.