Cap a la propera pandèmia: nosaltres i els animals

Iniciat el procés de vacunació contra el covid-19, és el moment de pensar en la propera pandèmia, i això vol dir qüestionar la nostra relació amb els animals. L’agent etiològic de l’actual pandèmia és un coronavirus d’origen zoonòtic: un contagi d’origen animal que es va detectar en un mercat on hi havia animals vius engabiats i amuntegats. No és l’única zoonosi que hem patit: la grip aviar o la febre del Nil en són altres exemples.

Els ratpenats són el principal reservori del Sars-CoV2, però desconeixem quins animals han fet d’intermediaris entre ells i nosaltres. El primer animal que s’ha demostrat capaç d’infectar els humans és el visó americà. És un mustèlid, com el turó, la fura o la fagina, una família de carnívors molt susceptible a la infecció per coronavirus. I tot i que l’interès pels abrics de pell ha baixat, continua havent-hi una quantitat sorprenent de granges de visó actives, amb Dinamarca com a primer productor. Les primeres amb visons contagiats es van detectar a Holanda el maig passat. Després van seguir Espanya (Terol), Itàlia, Dinamarca, Grècia, Lituània, França, Polònia, Suècia, els Estats Units i el Canadà. A Espanya, a part de la granja de La Puebla de Valverde (Terol), on es van sacrificar uns 90.000 visons, hi ha 36 granges més, la majoria a Galícia (31). Recentment s’ha sabut que una granja d’un municipi de la Corunya i una altra d’Àvila també estan infectades. 

A Holanda van trobar gats infectats a l’entorn de les granges i s’ha vist que els felins són, després dels mustèlids, el grup animal més susceptible a la malaltia, que fàcilment la contagien a altres animals i que poden ser totalment asimptomàtics. A part de visons, gats i fures, s’han detectat contagis pel Sars-CoV2 en tigres, lleons, gossos i orangutans, i experimentalment s’ha demostrat alta susceptibilitat de contagi en ratolins, hàmsters i altres primats.  

El fet demostrat que els visons poden infectar els humans converteix les granges en reservoris del virus que cal controlar. De moment a Europa s’ha optat per sacrificar-los, i a Rússia per vacunar-los. Alguns investigadors ja insinuen que aquesta espècie podria ser una baula de la cadena de contagi. Els visons americans s'escapen fàcilment de les granges; és una espècie invasora, voraç i agressiva, i és qüestió de temps que, als llocs on es produeixin escapaments de les granges infectades, es contagiïn els animals de l’entorn. Als Estats Units han detectat el primer visó salvatge contagiat. 

La propagació del virus en espècies animals suposa un risc molt important per a la salut pública i fa més evident que el tracte amb els animals influeix poderosament sobre la nostra salut. El moviment internacional One Health parteix del fet que la salut humana està estretament relacionada amb la sanitat animal, i que situacions de zoonosi com la que estem vivint cal abordar-les des de diferents perspectives. La pandèmia ha posat en primera línia el personal sanitari, però només la frenarem amb la col·laboració de moltes disciplines i amb la mirada posada també en la salut animal i la salut ambiental, estretament interconnectades.

Haver desplaçat els animals del seu medi natural passa factura i demostra que cal evitar l’amuntegament d’animals en granges, el tràfic internacional d’animals exòtics, l’abandonament de mascotes, les poblacions descontrolades d’animals a les ciutats, i ara mateix també la interacció dels nostres animals de companyia amb altres animals. Tots hi podem ajudar, per exemple no comprant productes d’origen animal, no alimentant els animals a les ciutats, no deixant restes de menjar al seu abast i no regalant animals provinents d’altres països. No ens podem permetre seguir amb el mateix comportament i esperar que una nova vacuna resolgui cada vegada una nova pandèmia, i una altra vacuna la següent, i encara una altra... 

Margarida Casadevall és catedràtica de l’àrea de biologia animal de la Universitat de Girona