El país, i el món local en particular, viu un temps de sentiments contraposats. Preocupació i indignació per l'onada recentralitzadora d'un Estat que amenaça l'autonomia local. I il·lusió i esperança perquè s'ha creat una nova centralitat política que aposta per l'exercici del dret a decidir. Tant el moviment depredador de competències impulsat per l'Estat com la nova majoria social sorgida arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut fan que aquest conflicte institucional i constitucional sense precedents que enfronta legalitat constitucional i legitimitat democràtica afecti tota l'estructura d'institucions del país. I, evidentment, el municipalisme no en queda al marge.
El món local ja sap que l'estat espanyol ha engegat un nou procés loapitzador que persegueix liquidar competències dels ajuntaments i laminar encara més el seu finançament. Aquesta croada amenaça l'autonomia municipal (proposen eliminar municipis, suprimir mancomunitats, consells i consorcis, etc.), dóna més poder a les diputacions i a l'Estat, redueix el nombre d'electes, limita les retribucions d'alcaldes i regidors, i deriva les transferències de l'Estat per fer el pagament directe als proveïdors dels municipis. També defensa la concentració de les competències urbanístiques en organismes superiors.
L'Estat ho justifica amb l'argument populista que aprimant l'administració s'optimitzaran recursos i es modernitzaran les estructures. Obvien que és a les institucions estatals on el malbaratament, la irracionalitat administrativa i la poca transparència són més que habituals. Ras i curt, l'Estat ha pres la determinació de carregar-se els principis d'autonomia local, de subsidiarietat, de proximitat en la gestió i fins i tot el de legitimitat democràtica.
El municipalisme sempre ha defensat l'autonomia local, no per quotes de poder, sinó pel convenciment que solament des de la proximitat és possible donar un servei de qualitat a la col·lectivitat.
En aquest context, i enmig d'un procés -el del #9N2014- que pot portar Catalunya cap a la plena sobirania, és raonable afirmar que el paper del municipalisme s'ha de repensar perquè, parcialment, haurà de tornar a fer de xarxa social i cultural que garanteix als ciutadans proximitat, sensibilitat i servei... En definitiva, fer d' airbag social.
Per fer-ho possible, el món local ha d'estar més unit que mai. Des del pluralisme, el municipalisme ha de trobar el seu espai al costat del poble que clama per un nou model nacional que asseguri el benestar ciutadà, i ha de prendre-hi part activament, defensant aquelles propostes que estiguin en consonància amb el model de societat del benestar al qual volem arribar, tot assegurant que es respectin els principis d'autonomia local, subsidiarietat, proximitat, diferenciació i, sobretot, de legitimitat democràtica.
No podem restar al marge d'una etapa que exigeix responsabilitat, esforç, imaginació, treball, sacrifici i generositat per construir el futur. I, per això, ara ja no té cap sentit que es mantinguin dues entitats municipalistes diferenciades. És hora d'avançar cap a la unificació. La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) no es poden limitar a col·laborar i prou, han de fer un nou servei al país trobant l'espai comú que aglutini, representi i faci més forts els municipis. En definitiva, s'ha de recuperar l'esperit de la primera Federació de Municipis Catalans (1933).
Cal estar preparats. L'accés a la sobirania implicaria i justificaria una reforma profunda de l'administració catalana i especialment de la local. Els nous temps demanen, i exigiran, un nou model d'administració local que excel·leixi en eficàcia i eficiència; que sigui sostenible econòmicament; que sigui més transparent, accessible i receptiva; que fonamenti el treball pels resultats, tot mantenint les funcions de planificació estratègica i avaluació; que permeti l'avaluació del rendiment, la mobilitat, la responsabilització dels comandaments intermedis i la selecció sobre la base de criteris de competència, i en què no hi hagi cap dubte sobre la línia que separa l'àmbit polític del de la gestió.
La racionalització dels serveis imprescindibles en tota administració eficaç requerirà superar la fragmentació excessiva del mapa municipal. És del tot necessari consensuar una reordenació de l'actual mapa municipal, mitjançant l'aprovació de mesures financeres i d'inversió que afavoreixin l'agrupació de municipis i la creació de mancomunitats per a la prestació conjunta de serveis. En cap cas, però, la mesura haurà de comportar la pèrdua dels elements identitaris i simbòlics dels municipis agrupats.
Catalunya viu un moment històric. Les seves estructures socials i polítiques s'estan transformant. Les generacions que són majoria al país i que no viuen amb la mirada posada al retrovisor de la història propugnen un nou paradigma polític: que els ciutadans que viuen a Catalunya decideixin el seu propi futur. L'argumentari que sosté aquest moviment no és ni nostàlgic ni romàntic. És pràctic: el benestar de les seves famílies està en joc. Les institucions han de ser responsables per preparar les estructures del país per al futur sobirà que es pot esdevenir. El municipalisme, essencial, bàsic i imprescindible, també. Però, per fer-ho possible, cal una sola veu; és imprescindible una sola organització municipalista que, tot superant la Catalunya dual, se situï en el paradigma de la Catalunya plural.