Caos, desídia i abandonament
A banda del dol –tan enorme que encara tardarem a fer-nos-en càrrec–, la tragèdia de la DANA del País Valencià ha deixat també una galeria de l'esperpent literalment al·lucinant. Només hi faltava que la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, màxima responsable política pel que fa a emergències, reconegués que desconeixia l'existència del sistema d'alerta massiva a través dels mòbils, l'ES-Alert. Ho podeu llegir a la informació d'Andrea Zamorano i Aleix Moldes en aquest diari: pel que sembla, la consellera es va assabentar que existeix aquest sistema el mateix dia de les inundacions, a les vuit del vespre i ben bé per casualitat. Això explica que l'alarma no arribés als mòbils dels valencians fins a les vuit i dotze minuts del vespre. És impossible no pensar en aquell ciutadà que explicava als periodistes, plorós, que va rebre l'alarma al seu mòbil enfilat dalt d'un arbre, veient passar dins les aigües desbordades persones que s'ofegaven. La consellera, subratllem-ho, ha admès la seva completa ignorància sobre aquesta eina bàsica per fer la seva feina nou dies després dels fets.
El cúmul de despropòsits del govern de la Generalitat Valenciana en aquesta crisi és demencial i causa estupor, a més d'indignació. El mateix dia de la DANA, el president Mazón havia triat com a director general d'interior (a les ordres, per tant, de la consellera Pradas) un tal Vicente Huet, que va ser alcalde del municipi de Barxeta i de qui la conselleria va destacar que fos “expert en festejos taurins” (s'afegeix, per tant, a l'ex vicepresident i exconseller de Cultura Vicente Barrera en el desfici d'aquest executiu per la tauromàquia). Per altra banda, el mateix dia dels fets, Mazón en persona va arribar dues hores tard a la reunió d'emergències. I d'aleshores ençà, tota la seva actuació no ha estat més que una ofuscada i oprobiosa fugida endavant, intentant espolsar-se responsabilitats i encolomar-les a qui sigui. Després d'haver culpat l'AEMET, l'UME i fins i tot la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, va arribar l'explicació definitiva: la culpa és de Pedro Sánchez.
Pensar que governar pot consistir a situar en càrrecs de responsabilitat persones que estan incapacitades per exercir-los, només per demostrar prepotència i fer enrabiar l'adversari, és una imbecil·litat. Però també és una cosa pitjor: una malversació de cabals públics que a més, en qualsevol moment, pot tenir conseqüències tràgiques per als ciutadans. En aquest cas es pot dir, sense por d'exagerar, que la incompetència, la vagància, la desídia i l'abandonament dels governants valencians han provocat el caos i han costat vides. Aquest dissabte hi ha convocades manifestacions a diverses ciutats del País Valencià i dels Països Catalans per exigir, com a mínim, la dimissió de Mazón. De cap manera li hauria de servir de tallafocs el cessament de Salomé Pradas, la consellera de Justícia i Interior que no sabia que existís el sistema d'alertes.