Canvis a l’ESO
Els nostres pares volien que aprenguéssim, nosaltres volem que vulguin aprendre. N’hi havia, de pares, que eren com el de Miguel Bosé i trobaven que això de llegir no era bo. Tinc l’honor de dir que a mi m’ho van prohibir (amb un èxit absolut, com es pot comprovar). Els pares d’abans no volien –en general– cap mal als fills, però no passaven d’aquí. Els d’ara volen –en general– que els fills siguin feliços. Els pares d’abans, sobretot, el que no volien era significar-se, cridar l’atenció (i això incloïa impedir que el nen fos artista) i els d’ara qui sap si volem tot el contrari. Abans els grans no es queixaven de les cadires incòmodes que tenien a l’oficina. I els fills tampoc de les de l’escola. Avui, els grans ens queixem de les cadires incòmodes de l’oficina i fins i tot del teatre. Els fills, doncs, també. Els grans no demanaven “temps per a ells”, perquè del que es tractava era de treballar i prou. I els fills, esclar, tampoc. Em sembla que en això hem millorat. Amb això vull dir que si l’ensenyament canvia és perquè la societat canvia també. Llegim que a partir d’ara no hi haurà exàmens de recuperació a l'ESO, es podrà obtenir el títol de batxillerat amb una assignatura suspesa i repetir curs serà del tot excepcional.
Repetir no hauria de ser un càstig, sinó un servei a l’alumne, però ja entenc, també, que de vegades l’alumne repetidor no millora repetint sinó al contrari. Que es pugui obtenir el títol amb una assignatura suspesa em fa l’efecte que serà com si eliminem els dilluns; el nou dia lleig serà el dimarts. De la mateixa manera, si amb una de suspesa tens el títol, amb dues no. Tothom actuarà en conseqüència.
Pel que fa a eliminar els exàmens de recuperació, em sembla una notícia fantàstica, per una raó. Ara mateix, tal com estaven plantejats, no tenien cap sentit. L’alumne suspès no estudiava tot l’estiu per fer el tradicional examen de setembre. Suspenia i feia l’examen una setmana després. Per tant, aquell nou examen era una absurditat.
