El fet de tenir un enemic comú –els EUA– ha forjat una col·laboració entre Corea del Nord, la Xina, Rússia i l'Iran per afeblir l’ordre polític mundial. El procés s’ha accelerat d’ençà de la guerra d’Ucraïna. Aquesta pseudocoalició, nascuda com reacció a la geoestratègia de les democràcies lliberals i, singularment, dels EUA, agafa força i transcendeix el posicionament d’un estat contra l'statu quo que, en tant que individual, no té prou força –excepte en el cas de la Xina– i, per tant, resulta poc rellevant. No es tracta d'una coalició, sinó d'un grup d’estats, amb diferències entre ells, aliats per la voluntat de canviar l’ordre mundial.
Després de les guerres napoleòniques, Europa entra en una fase d’equilibri entre França, el Regne Unit, Rússia i Àustria-Hongria, els congressos de Viena i l’habilitat de Metternich. No és l'actor més fort, però controla l’equilibri que es trenca finalment amb la guerra de Crimea el 1853. La raó: contenir l’expansió de Rússia al sud i evitar l’ensorrament de l’imperi turc. Apareixen dues noves potències conseqüència de la unió italiana i alemanya com a resultat de l’errònia política de França sota Napoleó III, que les impulsa i es crea ell mateix un problema que és després incapaç de resoldre. És derrotat per Prússia a Sedan. França és humiliada quan el Reich és creat a Versalles. Aquest equilibri bipolar entre la República Francesa i l’Imperi Alemany, amb una França que busca la venjança per la derrota de 1871 porta a les dues guerres mundials. Guerres civils europees.
La pau americana de 1945 vol ser subvertida ara per Rússia, amb l’ajut de la Xina, Corea i l'Iran. Anem cap a un nou conflicte que porta a un món en què l’enfrontament Xina-EUA serà protagonista.
Rússia ha desplegat 4.000 drons de fabricació iraniana a Ucraïna. Corea del Nord ha exportat a Rússia míssils balístics i més de 2,5 milions de projectils d’artilleria. La Xina ha comprat petroli rus per més de 250 bilions de dòlars en els darrers mesos. L'Aràbia Saudita s’ha vist substituïda per Rússia. La Xina ha entregat a Rússia material de microelectrònica, detecció, comunicacions i contramesures, que ha millorat sensiblement la qualitat del seu armament obsolet per aquesta carència. L’aportació xinesa ha augmentat la capacitat ofensiva de l’exèrcit rus perquè abans operava amb una tecnologia del segle XX.
El comerç entre la Xina i Rússia ha augmentat. De la importació d’armes a la Xina, el 83% són russes. Corea del Nord ha subministrat directament armes a Hezbollah i Hamàs. Aquesta pseudocoalició, feta per combatre l'statu quo, és una força emergent. Tenen un enemic comú que els uneix. El comerç entre ells no s’ha fet amb divises occidentals. Les importacions de Rússia procedents de la Xina, en gran part es paguen en renminbis. En l’àmbit econòmic, com en el militar i el tecnològic, es tracta de trencar amb els EUA i substituir-los malgrat els desavantatges que això pugui suposar a curt termini.
Els quatre estats sostenen que tenen llibertat per definir la democràcia segons els seus propis principis, però en el passat recent han mantingut diferències importants entre ells. Les disputes frontereres entre Rússia i Xina arriben al 2004. Als anys 40, l'URSS va envair l'Iran. La dependència de Rússia respecte de la Xina amb relació a tecnologies digitals ha augmentat en els darrers anys. L’avenç tecnològic en microelectrònica per aplicacions civils ha estat gran a la Xina i permet complementar la indústria de defensa russa, bàsicament analògica.
Corea del Nord busca el suport de Rússia per millorar els seus míssils balístics, que augmentarien el nivell d’amenaça nuclear a l'Àsia.
La col·laboració de Rússia i l'Iran en els darrers anys ha trencat definitivament l’aïllament del programa nuclear iranià. L'Iran acabarà sent una potència nuclear i un nou focus de tensió a l'Orient Mitjà.
La complementarietat tecnològica i industrial d’aquests quatre estats és alta i impulsa la seva col·laboració.
Geogràficament, el comerç entre ells queda lluny de la possible intervenció dels EUA, el mar Caspi és difícilment accessible per als EUA. Aquest és un factor que afavoreix la seva relació comercial.
La negativa de la Xina, l'Iran i Corea del Nord de condemnar l’agressió de Rússia a Ucraïna ha portat aliats a la pseudocoalició. El Brasil, Sud-àfrica, l'Índia, Indonèsia i Turquia són els seus nous aliats. El sud s’oposa al nord, l’amplitud de l’oposició treu força a la denúncia d’agressió de Rússia i atorga una força política que Rússia i la Xina aprofiten a favor seu. Tornem a la multipolaritat, que és la causa última de la inestabilitat mundial.
