El canvi de sentit s'allunya
Els multimilionaris continuen competint per veure qui té la capacitat més llarga per fer el viatge més lluny i directament s’enlairen en dissenys poc discrets. Aquesta gent no vol que tinguem imaginació. Els agrada l’ostentació, o el que és el mateix, s’estimen la vulgaritat desmesurada. Tant és com han aconseguit fer les seves fortunes i com perpetuen les desigualtats extremes, evitant de pagar impostos legalment i moralment. La qüestió és passar a la història i viure amb les excentricitats més cares que et puguis permetre en aquest món malmès. Refregar-ho per la cara a la resta i que la resta encara hi trobi aquella èpica anacrònica de la majoria de gestes que ens haurien de fer vergonya. Publicitat de franc a canvi de competició de mides. Endavant. La conquesta de l’espai és el que ens faltava, perquè aquí baix tota la feina està feta i convé posar la petjada de l’home, literalment, per acabar d’enfosquir les nits, que per altra banda cada vegada són i seran més fosques. Els genis de la factura de la llum s’han posat com a objectiu trencar rècords cada dia i ho aconsegueixen. Estem envoltades d’acudits de mal gust. Jo ja ni miro les excuses que donen perquè no hi ha excuses. Hi ha la voluntat d’acumular riquesa i la incapacitat política per evitar que hi hagi persones que no puguin pagar factures. Es repeteix tot massa. Com les temperatures altes a l’estiu. Massa altes i massa estiu, pel meu gust. Anem a l’espai a veure si refresca. I de passada refresquem també els comptes corrents d’homes que saben que tenen el poder perquè se’ls ha donat. Els l’estem donant. L’espai és el gran lloc verge per destrossar, i mentre aquests homes hi van, ajuden a desballestar una mica més aquests paisatges on vivim la resta de terrícoles. Jo si fos qualsevol planeta ja fa dies que hauria arrencat a córrer. I mira que no soc de córrer i encara menys en plena canícula.
A Catalunya baixa la natalitat, que ja feia baixada. A mi no m’estranya. De fet, fa temps que el que em sorprèn és que hi hagi persones que encara s’atreveixin a fer-ne de noves. Recordo que amb el confinament algú feia broma sobre el baby boom que hi hauria després, com si viure una pandèmia mundial generés la mateixa eufòria que una celebració. S’ha confirmat que no. Que el personal no està per orgues, que el teletreball ha ocupat molt de temps i molta energia i que la precarització laboral afecta la natalitat. De la conciliació ja no cal que en parlem perquè és inexistent. Però de qui més la pateix, sí, parlem-ne. Per cert, parlant de dones, hem topat amb un altre menyspreu de la ciència. El 80% de les persones que han tingut efectes adversos després de vacunar-se de covid són dones. Molts d’aquests efectes estan relacionats amb el cicle menstrual. El genèric és que et farà mal el braç o que pots tenir una mica de febre. Mai et diuen que pot ser que t’afecti les regles. A qui li importa? Fa temps que la regla ens afecta i només es fa servir per insultar-nos. Potser si les dones anéssim a l’espai en coets amb forma de vagina aconseguiríem que ens fessin una mica més de cas. Però hauríem de buscar cangur per no deixar soles les poques criatures que encara tenim. Una feinada. Com sempre.
La bona notícia és que ja podem comprar tests d’antígens de dubtosa utilitat a les farmàcies i al preu que a la indústria farmacèutica li sembli bé, després que la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, només hagi demanat que “siguin assequibles”. La mateixa indústria farmacèutica a qui s’ha permès cobrar les vacunes al preu que ha volgut. Que les malalties siguin un gran negoci ja ens indica el mal camí, però no veig que girem en direcció contrària.