La primera fase va servir per aconseguir asseure's a la mateixa taula i pactar els indults als presos polítics. La segona fase de què parlen ERC i el PSOE comença amb una llei d'amnistia, l'acord per al traspàs progressiu de Rodalies i la condonació del 20% de l'endeutament català amb l'Estat. És sabut que el diable s'amaga en la lletra petita, i a hores d'ara no coneixem l'articulat de la llei d'amnistia, però la firma d'un acord és un avenç polític pel qual ningú no hauria posat la mà al foc tan sols fa uns mesos. És un pas innegable, la voluntat de portar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya a una taula de negociació i no als jutjats, el reconeixement del xoc de legitimitats (parlamentària i popular versus institucional i constitucional), el diàleg com a instrument polític fonamental i el principi de suficiència financera per abordar les competències de la Generalitat.
No serà fàcil per a ningú, però el primer pas és important. Els acords facilitaran el vot favorable d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez, que té al davant mesos d'ira política i mediàtica de la dreta, la ultradreta i les seves terminacions nervioses a la judicatura. En les pròximes hores veurem si es rubrica l'acord amb Junts, que sembla encarat i vol també el seu moment d'escenificació. De moment, Carles Puigdemont ja ha aconseguit el reconeixement polític. Per al país seria positiu que també guanyés la llibertat.
