Un canvi amb efectes a Madrid

Esquerra i els comuns mantenen una relació complexa, però amb el canvi d’aliances al Parlament reforcen una aliança que a Madrid és on funciona d’una manera més evident. “El PSOE no volia pactar amb Unides Podem perquè sabia que això significava també pactar amb ERC”, recorda un dirigent dels comuns. En efecte, els dos partits actuen com una mena de pinça sobre el PSOE, uns des de dins i uns des de fora, per arrossegar-lo cap a posicions d’esquerres. D’aquesta manera es reforcen mútuament i fins i tot hi ha un repartiment de papers tàcit perquè cadascun es pugui penjar medalles. Per exemple, amb la llei de l’audiovisual qui ha portat la veu cantant ha estat ERC mentre Unides Podem pressionava des de dins un soci que s’ha resistit fins al final. I amb la reforma laboral, és la formació lila la que fa de locomotora però sap que compta amb els republicans perquè empenyin des de fora.

Això sí, ERC competeix electoralment amb els comuns, sobretot a l’àrea metropolitana, i per això Gabriel Rufián no desaprofita ocasions com la que li va brindar els nomenaments del TC per burxar els liles, obligats a votar la candidatura del polèmic Enrique Arnaldo. “Nosaltres estem acostumats a menjar-nos gripaus en el govern de coalició però això d’Arnaldo és un cocodril”, va dir Rufián al Congrés. Malgrat tot, aquesta aliança tàcita se “solidifica” amb el pacte del Parlament, i ara hi ha un partit, els comuns, involucrat en la governabilitat a Espanya i Catalunya. I encara falta la peça de Barcelona, on Maragall ha vist frustrada la seva estratègia d’accentuar l’oposició a Ada Colau després de la col·laboració que havia ofert fins ara. A ERC consideren que Colau arribarà a les pròximes eleccions municipals molt desgastada i el duel serà entre ells i el PSC. Però el soci indispensable per fer majoria continuaran sent els comuns, que tindran la clau.

Sensació agredolça al PSOE i el PSC

Al PSOE el gir català li deixa un regust agredolç. D’una banda, celebren el trencament de la majoria independentista, però de l’altra recelen de l’aliança entre comuns i ERC. Temen que com més coordinats vagin, pitjor per a ells, entre altres motius perquè el PSC també vol tenir una relació privilegiada amb els comuns de cara a les pròximes municipals. El cas és que el partit d’Albiach ha passat de la irrellevància a la centralitat, i això per al PSC és un problema.