El canvi climàtic, un tema oblidat
Això us farà por: a Amèrica som molt més propensos a creure que hi ha senyals que els extraterrestres han visitat el planeta Terra (77%) que no pas que els humans estan causant el canvi climàtic (44%).
Per què em vénen al cap aquests percentatges? Fa un parell de setmanes vaig demanar als lectors que em suggerissin "temes oblidats" que, segons ells, els mitjans hauríem de cobrir d'una manera més agressiva el 2014. Prop de 1.300 lectors m'han recomanat una àmplia gamma de qüestions que els penso furtar (però els n'atribuiré el mèrit!). I molts van fer una defensa especialment convincent del canvi climàtic.
Un lector de Virgínia va citar James Hansen, l'eloqüent científic del clima: "Imagineu un asteroide gegantí que s'acosta de dret cap a la Terra. És l'equivalent al que ens enfrontem ara". Una lectora, la Daria, va afegir: "Tant si hi creiem com si no, totes les espècies de la Terra ens estem trobant alteracions aterridores en el clima, el proveïment d'aliments i el territori".
Era d'esperar que aviat prestéssim més atenció a aquest assumpte. Al cap i a la fi, fa uns dies el govern federal dels EUA va declarar zona catastròfica diverses parts d'onze estats a causa de la llarga sequera que s'hi pateix. Més del 60% de Califòrnia està ara en situació de sequera extrema.
Però, tot i això, els mitjans de comunicació donem una cobertura molt agressiva al temps, mentre que som reticents a donar-l'hi al clima. Resulta molt sorprenent, però d'acord amb el recompte que han fet investigadors de la Universitat de Colorado, des del 2007 -quan la cobertura informativa del clima va arribar a un punt àlgid- les principals corporacions n'han parlat cada cop menys. (Aquesta cobertura es va incrementar l'any passat després d'una baixada el 2012.)
La proporció de nord-americans que creuen que l'escalfament global és real també s'ha reduït des del 2007, i les creences sobre el clima han estat víctimes de la polarització política. El 1997 no existia una diferència significativa entre republicans i demòcrates pel que fa al que pensaven sobre el canvi climàtic. Actualment, el 66% dels demòcrates diuen que l'activitat humana és la causa principal de l'escalfament global, mentre que el percentatge de republicans que diuen el mateix representa el 24%.
La meva explicació de tot plegat és que quan els demòcrates, encapçalats per Al Gore, van defensar el canvi climàtic, els republicans instintivament es van posar suspicaços. No obstant això, el consens científic és més fort que mai. Al setembre, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va augmentar d'un 90% de probabilitat a un 95% o més el seu convenciment que l'activitat humana és la causa principal de l'escalfament global. I una discordància d'aquesta magnitud entre el consens científic i la percepció popular hauria d'inflamar els mitjans de comunicació.
Tenim una base excel·lent per al debat en el nou llibre The climate casino [El casino del clima], de William Nordhaus, un economista de la Universitat de Yale. Nordhaus és un moderat el treball del qual ha estat citat pels que neguen el canvi climàtic. Però arriba a la conclusió que "l'escalfament global és una amenaça seriosa per als éssers humans". Nordhaus reconeix que es tracta d'una qüestió impredictible, però precisament veu aquesta impossibilitat de predir com un problema: "El resultat del canvi climàtic és ple d'imprevistos, i és molt probable que alguns siguin molt perillosos".
Malgrat tota aquesta incertesa, l'economista cita diverses àrees de coneixement en les quals els experts sí que es posen d'acord: els nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera superen els dels últims 650.000 anys; els huracans seran cada vegada més potents; la capa de gel de l'Àrtic es fondrà a l'estiu; el nivell dels oceans haurà pujat més de mig metre l'any 2100 (encara més si es produeix un desglaç dels casquets polars), i és probable que, entre l'any 1900 i el 2100, la temperatura global del planeta hagi augmentat entre 2 i 4 graus centígrads.
Una diferència de 4 graus en la temperatura mitjana pot no semblar gran cosa, però és la diferència de temperatura que fa que Arizona sigui una regió més càlida que Nova Jersey.
Nordhaus adverteix que "el ritme de l'escalfament global s'accelerarà durant les pròximes dècades i que les condicions climàtiques aviat superaran el ventall de temperatures de la història més recent.
Probablement, el risc més perillós que correm són tota una sèrie d'interrupcions i fenòmens cíclics difícils de justificar a través dels models climàtics de què disposem. Nordhaus explica que, segons la majoria d'estudis, si la capa de gel de Groenlàndia es desfés el nivell del mar només pujaria uns quants centímetres l'any 2100. El fet és, però, que les dinàmiques del gel i el seu comportament encara ens són força desconeguts, i aquesta és un qüestió de gran transcendència. Si tota la capa de gel de Groenlàndia es fongués, això faria pujar el nivell del mar més de set metres.
El clima també és especialment sensible als canvis derivats dels costums i models de vida i sovint correm el perill de ser afectats, sobretot en situacions tan vulnerables com en les zones de costa (des de Nova Jersey fins a les Filipines). En conseqüència, augmenten exponencialment els costos econòmics i humans dels huracans, la pujada del nivell marítim i els canvis en els patrons meteorològics.
En la política i en el camp militar, hem de fer front constantment a la incertesa. No estem segurs que l'Iran vulgui construir una bomba nuclear, però no per això deixem d'invertir en polítiques i eines tecnològiques que ens permetin reduir-ne el risc. No podem saber si algú té planejat segrestar un avió, però tot i així seguim fent controls als passatgers.
Així doncs, els lectors tenen raó! El canvi climàtic és un tema oblidat, negligit. Ens hi hem de fixar més i, així, potser aconseguim treure els nostres governs de la paràlisi que els impedeix emprendre noves accions preventives que frenin aquesta amenaça a l'únic planeta que tenim.
