En una cantonada de la Trinitat Vella
Els veïns confien que la retirada de la presó de joves, prevista el 2020, durà nous habitants al barri
BarcelonaLa Trinitat Vella és el barri que hi ha a sobre de l’immens cartell de l’avinguda Meridiana que diu “Benvinguts a Barcelona”. Per la ubicació del cartell, no queda gaire clar si el barri està dins o fora dels marges de la ciutat. Però sí, en forma part. Tant és així que des de fa 50 anys allotja un equipament de gran importància per a tota la ciutat: la presó de joves.
La plaça de la Trinitat és el centre del barri. En aquest espai hi ha un gran parc infantil, la terrasseta del bar Trinitat, el forn més famós del barri i la parròquia de la Santíssima Trinitat, que és el feu del Pare Manel. “¿Tu hi trobes a faltar alguna cosa en aquesta plaça? ¿Oi que podria ser una plaça qualsevol del barri de Sant Andreu?”, pregunta orgullosa la presidenta de l’Associació de Veïns de la Trinitat, Manoli Vera. I té raó. Però només 50 metres més amunt, pujant pel carrer Turó de la Trinitat, el barri canvia. “A partir d’aquella cantonada ja és una altra cosa”, avisa el Pepitu, veí de tota la vida i un dels ajudants del Pare Manel. Només 50 metres més amunt, els petits carrers de la Trinitat s’obren de cop i volta, el pendent desapareix i dona pas a una gran esplanada, presidida per la presó i envoltada per desenes de pisos ocupats i en un estat deplorable. Tots els edificis tenen patologies i, com la presó, on ara els reclusos només van a dormir, aniran a terra. En lloc seu es construiran 265 nous habitatges socials, 110 dels quals seran per reallotjar els actuals habitants.
“Jo també marxaré”
“Això és un gueto. El barri està tancat. Ja no és el que era. S’han buidat molts pisos i els estan ocupant immigrants que porten problemes... Jo també marxaré”, sentencia un jove de 37 anys que té un negoci al barri i prefereix no dir el seu nom. Molts veïns consultats defensen aquest mateix argument, tot i que després acaben reconeixent que el barri ha millorat amb el pas dels anys. “Jo els hi pregunto si no s’enrecorden que quan molts d’ells van arribar d’Andalusia, Múrcia i altres llocs d’Espanya van haver de passar pel mateix que estan passant ara els immigrants, i també teníem baralles cada dia”, diu el Pepitu.
Juan José Morales també recorda aquella època. Ell també creu que el barri “és un gueto” i lamenta: “A partir d’aquella cantonada [la que dona a la presó] no hi ha ni una sola botiga. Estan tancant fins i tot els bars”, diu. Morales és tota una institució, entre altres coses perquè a casa seva encara conserva la Medalla d’Or de la Ciutat que li va entregar l’alcalde Pasqual Maragall pel seu compromís amb el barri durant els Jocs Olímpics. “La medalla en realitat no és d’or... només és daurada”, reconeix amb un somriure. Tant els veïns que consideren que el barri està molt malament com els que el veuen amb més bons ulls, coincideixen que la retirada de la presó és decisiva per al futur del barri.
“No volem que els pisos nous siguin socials. Només aquells que han de servir per reallotjar els veïns. La resta poden ser de protecció i de lliure mercat, perquè vinguin famílies de tot arreu”, diu la presidenta de l’associació de veïns. La seva gran esperança amb aquesta operació urbanística no és guanyar zones verdes ni equipaments, com passaria a la majoria dels barris de la ciutat, sinó atraure veïns nous. “També volem tenir una mica de ciutat al barri... un institut, una universitat per fer graus de formació...”, continua demanant. Finalment, també volen un pont per sobre del riu Besòs que els connecti amb Santa Coloma de Gramenet, per trencar la sensació de gueto que tenen alguns veïns.
L’espai que actualment ocupa la presó i els pisos que han d’anar a terra està repartit entre la Generalitat i l’Ajuntament. Segons l’acord que van signar al mes de gener les dues administracions, l’Ajuntament havia de comprar a la Generalitat la seva part per 5,5 milions d’euros i començar el projecte a la zona que no està afectada per la presó. La compra s’havia de fer durant el mes de febrer però encara no ha sigut possible: “Abans de comprar el terreny cal fer una reparcel·lació urbanística”, justifiquen fonts d’urbanisme de l’Ajuntament que asseguren que no hi ha cap problema i que l’operació segueix en marxa. La reparcel·lació i la compra s’han ajornat fins al setembre. Primer es començarà amb la construcció dels nous pisos, l’enderroc dels que tenen patologies i la retirada de la presó, prevista per al 2020.
“Jo portava tabac als presos”
“Jo he entrat moltes vegades a la presó i a mi no m’han escorcollat mai, però tampoc feia falta perquè sempre ensenyava tot el que portava”, diu satisfeta la Margarita Bellet, membre de l’associació de veïns del barri i una altra de les ajudants del Pare Manel. “Portàvem roba als presos, pastissos i fins i tot tabac”, recorda. “Les úniques coses que no em deixaven entrar eren telèfons mòbils i els encenedors rodons, perquè es veu que els desmuntaven per obrir les manilles”, continua. “Ajudant els presos s’aprenen moltes coses... ¿sabies que per inutilizar una alarma n’hi ha prou de tirar-li molta aigua a sobre?”, pregunta. Aquesta i moltes altres coses, només s’aprenen en una cantonada de la presó.
