Canta, Bárcenas

El PP és el partit més important del sistema polític espanyol, i és també una enorme, i cada vegada menys presumpta, màquina de corrupció. A l'estat espanyol, de fet, no és exagerat dir que la corrupció és una autèntica estructura d'estat: en el trànsit de la dictadura a la democràcia hi va haver massa coses que varen romandre tal com estaven, i tal vegada la més nociva és la corrupció institucionalitzada. Ara ja sabem (ho hem hagut de saber per la premsa estrangera) que, a Espanya, fins i tot el cap de l'estat, rei per a més senyes, és el primer dels corruptes, i aquests dies ha fet mig any que es va instal·lar a Abu Dhabi, fugat d'Espanya amb el botí que ha rapinyat al llarg de quaranta anys. Del rei en avall, els lladres (és el nom que els correspon) en tots els poders de l'Estat han estat nombrosos. També en una part important dels partits polítics: hi ha hagut corrupció en totes les formacions que s'han considerat sistèmiques, amb l'excepció —fins on jo sé— del PNB. Però de totes, el PP s'endú la palma amb molta diferència. No tots els partits corruptes poden presumir de fites com ara que la quantia del seu saqueig de diner públic arribi a fer-se notar en termes de percentatges del PIB (entre l'1% i el 8%, segons diferents càlculs), que la UDEF faci servir termes com “organització criminal” per referir-s'hi, o que hagi arribat a ser el partit amb més causes obertes per corrupció, i més greus, de tota la Unió Europea. En efecte, fer tan sols la relació de casos de corrupció en què el PP està involucrat ultrapassa de llarg l'extensió d'aquest article.

L'extresorer del partit que més a prop ha estat de Mariano Rajoy (“Luis, sé fuerte”) ha decidit finalment reconèixer obertament l'existència durant quasi trenta anys de la caixa B (ja no és una “comptabilitat extracomptable”) en el pitjor moment per al PP: en campanya electoral a Catalunya —quin greu per al meu bon amic Alejandro Fernández— i a les portes del judici per aquesta mateixa caixa B. Dona idea de l'impacte que deuen haver tingut les revelacions de Bárcenas el fet que, en el moment d'escriure aquestes línies, de la seu del carrer Génova de Madrid només n'hagi sortit un atabalat Javier Maroto balbucejant “Quien la hace la paga”, i també aquell argument segons el qual tot això són coses del passat. Un passat molt recent, tanmateix, que compromet tota la primera línia del PP al llarg d'un munt d'anys: el mateix Rajoy, Aznar, Cospedal, Rato, Álvarez Cascos i un llarguíssim etcètera que, naturalment, arriba a les comunitats autònomes on el PP ha tingut responsabilitats de govern: les Balears, el País Valencià i Madrid al capdavant.

Bárcenas canta perquè la seva dona és a la presó pel cas Gürtel i se suposava que no hi havia d'haver anat. Amb això Bárcenas fa, implícitament, la denúncia d'una altra forma de corrupció: el fort control “per darrere” que té el PP damunt bona part de la judicatura espanyola, començant pel Suprem i el Consell General del Poder Judicial. Mentre s'acosta el judici, quedem-nos amb la imatge de Rajoy amb la trituradora de paper.