El repte de visibilitzar la dona en l’entorn sanitari
L’any 1910 un grup de més de 100 dones procedents de 17 països es van reunir a Copenhaguen per debatre sobre el paper de la dona en la societat i en el treball. Va ser la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, i és el moment en què es va decidir proclamar un dia dedicat a la dona treballadora.
Des d'aquest dia –i establerta la data del 8 de març–, milers de dones surten periòdicament al carrer per reivindicar els seus drets com a treballadores. Ha passat més d'un segle, i encara que hem avançat en la lluita per la igualtat, encara falta que moltes accions previstes en un marc regulador es duguin a la pràctica, tant per part de la societat com pels governs dels països.
En el sector de la sanitat aquesta lluita per la igualtat és especialment urgent. Des de la meva posició com a directora de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i també com a dona, faig una reflexió: ¿podem imaginar el sector de salut al nostre país sense l'aportació de les dones?
En el sector sanitari, les dones representen el 70% dels 43 milions de professionals que hi ha al món, segons l’informe Health employment and economic growth. An evidence base, de l’Organització Mundial de la Salut, publicat el 2017. En un sector en què la majoria de professionals són dones, per què els homes continuen ocupant la major part de llocs de responsabilitat? Per què continua existint la bretxa salarial? Si les dones són majoria en una àrea tan estratègica com és la sanitat, que s'ha de cuidar en extrem, per què les releguem a un segon pla?
En aquest moment el govern de Catalunya i el departament de Salut estan fent una gran aposta. En concret, per acabar amb aquestes desigualtats es fa imprescindible un pla d'igualtat d'oportunitats, que, com l'ICO, molts centres han implantat d'acord amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Un pla que ens permeti fer una revisió dels nostres centres per saber quina es la seva situació concreta en matèria d’igualtat. Un pla que vetlli perquè la dona tingui les mateixes oportunitats a l'hora d'accedir a llocs de responsabilitat i perquè per arribar-hi rebi suport en comptes de trobar-se pedres en el camí.
Per això cal una gran dosi de conscienciació, sobretot en l’àmbit de la conciliació. Encara que es fa patent el dret que tenen tant treballadors com treballadores a demanar permisos per atendre assumptes personals o familiars, si no hi ha un repartiment de les tasques de cura serà impossible arribar a una igualtat real de condicions. El fet que siguin majoritàriament les dones les que demanen aquests permisos repercuteix en la seva vida laboral: els sous són més baixos i tenen dificultat per ocupar càrrecs de responsabilitat. Aquest és només un exemple de la situació de desigualtat.
Per aquest motiu, ara més que mai, en un sector com el sanitari, que està en procés de feminització, hem de visibilitzar el talent femení i fer-nos fortes per ser els referents de les dones que vindran. Aprofitem el pes que tenim les dones en un sector tan hegemònic com el sanitari. La influència de la sanitat en la vida de les persones la fa un sector idoni per estimular les grans empreses i altres sectors de la societat en el camí de l'impuls del talent femení. El món ens està mirant i nosaltres hem de mantenir un compromís ferm amb la igualtat i el respecte a la dona i a tots els seus drets. Només així podrem construir una societat millor i més justa.
