El canal d’Urgell
No hi ha so més agradable que el xipolleig de l’aigua, el murmuri irregular de les fonts i, fins i tot, el xerroteig atabalat que produeixen els salts. L’excursió que avui proposo és còmoda i circular, amb arribada i sortida a les Borges Blanques, per resseguir un petit paradís, un tram del canal d’Urgell, una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants d’Europa, que rega -amb aigua vinguda del Segre- la superfície agrícola més extensa de Catalunya. La transformació que va provocar la seva construcció (1852-1865) i les consegüents derivacions positives per al reg són evidents: setanta mil hectàrees de regadiu entre les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i la Noguera, que converteixen el seu recorregut, per qualsevol de les diverses rutes, en un dels racons més màgics i recomanables.
El circuit, que es pot realitzar des de les Borges Blanques, arribant fins al poble veí de Juneda i tornant al punt inicial, és una oportunitat única per conjugar patrimoni, esport i cultura.
Sortim de les Borges Blanques pel terraplè que flanqueja el canal d’Urgell, sota l’ombra de nombrosos plàtans, fins que arribem al que s’anomena la segona casella del canal, un tipus d’unitat arquitectònica austera, les antigues cases del canaler, un tipus de petita edificació que ens acompanyarà durant tota la ruta. Aquesta casella es troba situada a uns quatre quilòmetres del punt de partida, i ens indica que ara ens cal deixar el canal principal per seguir recte el camí que ens porta a Juneda. Quan arribem a la vila, cal buscar les piscines municipals, que és on reprendrem el terraplè, aquesta vegada corresponent al que s’anomena la séquia Quarta.
Les màquines i els salts
Ja sé que amb quatre línies ens hem polit sis quilòmetres de passejada, però ens convé arribar al perquè de l’excursió, els salts d’aigua, la seva màgia, l’espectacularitat. Així que, seguint les indicacions, haurem travessat Juneda per resseguir el camí just al costat de l’esmentada séquia Quarta, a través del que s’anomena el camí de la Banqueta. Hi veurem una àrea de lleure amb aparells per fer gimnàstica; ubicació important, perquè just al final hi ha la Primera Màquina, un salt d’aigua de cinc metres d’alçada que antigament era una petita central elèctrica, amb una passarel·la sobre el canal.
Observem aquest salt i fixem-nos en els beneficis de l’aigua canalitzada. L’entorn frondós, els plàtans, les acàcies, els àlbers i els freixes que ens van conduint cap a la Segona Màquina, amb un altre salt, aquesta vegada de vuit metres d’alçada. Seguim la banqueta fins als Nou Salts, un racó fantàstic on els salts se succeeixen l’un rere l’altre, sense solució de continuïtat, formant una mena d’escala. ¿La veieu, aquesta llosa de pedra, tan hàbilment situada? L’aigua, quan hi rellisca i cau, hi forma una cua de cavall sorollosa. Com xerra en aquest punt, l’aigua.
Si seguim el camí senyalitzat fins a la cruïlla, deixarem el terraplè de la séquia Quarta i agafarem el camí de la dreta. Aviat també haurem de creuar la N-233 i continuar fins a la Font Vella (de tres aixetes), i potser des d’aquí anar fins al Collet, amb un altre salt important, que donava energia mecànica i elèctrica per a una fàbrica de paper.
Si tornem de nou a la Font Vella, reprendrem el camí en direcció a les Borges Blanques, veurem l’ermita de Sant Cristòfol i seguirem a la vora del canal d’Urgell, fins al punt de partida. Però pensem també en això: les Borges Blanques no tan sols és capital de comarca sinó, oficialment, també de l’oli d’oliva. La Denominació d’Origen les Garrigues és la més antiga, feta a partir de la varietat arbequina, reconeguda mundialment. És l’altre gran bé preuat d’aquesta terra, juntament amb el borbolleig de l’aigua i els salts.