Hola, bones. Avui explicarem què és el canal d’Urgell a persones que, malgrat tenir molts títols, com les etiquetes d’ampolles d’Anís del Mono, tenen dificultats d’aprenentatge. Repetiu amb mi: el canal d’Urgell és l’obra hidràulica més important del món feta en el seu moment (1853-1861). Repetiu: 144 quilòmetres del canal principal. 76 de canal auxiliar. 4 séquies principals: 102 quilòmetres. Tres mil quilòmetres de secles de distribució i desaigües. Desenes de túnels i construccions per teixir l’aigua, però com una agulla de neó de l’enginyeria universal el túnel de Montclar: 4,917 quilòmetres de longitud. El túnel més llarg d’Europa durant un segle. Des de l’entrada es veu el punt de llum de la sortida. Una obra de perfecció colossal estudiada en molts llocs del món però no a Catalunya. Ara, repetiu: tot això és ciment i el canal és un miracle.
Es deixa de resar al cel perquè plogui i es prega a la terra amb la religió R+D de la suor i l’esllomament. El miracle: passar del marró misèria al verd esperança. Del desert a l’aigua: més de 70 mil hectàrees. La zona regada més extensa d’Europa. La (re)conquesta de l’Oest de Catalunya (els mateixos dies que els americans fan la seva). L’occident català. El Ponent Imponent. La Terra Ferma que es desferma. Quan Barcelona estava emmurallada, tancada, asfixiada... Catalunya s’obre de bat a bat per Ponent. Es posen unes estovalles fosforescent vida a la gran plana, a l’horitzó. El canal d’Urgell és el graner, el rebost, el tupper, la nevera de Catalunya i el món: fruiters, hortalisses, farratges, ramaderia... L’autodeterminació del nyam-nyam. Davant de l’autoinsuficiència de l’estat en mal estat espanyol, l’autosuficiència afamada catalana. Ho paguem nosaltres. Perquè el miracle el fan les persones.
Heu comptat mai formigues? S’esmunyen. Calculo que més de 12 mil formigues fan el canal. Més de 9 mil peons: persones de tots els pobles que així guanyen uns rals i poden comprar terres. El canal és un coet d’ascensió social-sideral. Sumeu més de 500 paletes i uns 1.500 presoners. I morts: centenars (ofegaments, febres, suïcidis, baralles...). El nombre de cadàvers totals mai se sabrà. Xifres oficials diuen que per sota de 200. Per comptes meus superarien els 400. I els empresaris: els súper Girona, la família més rica i poderosa de l’Estat i un cas únic de model empresarial. I els seus socis (a Barcelona i hisendat rurals de Ponent). Sumeu els enginyers, escrivents, xòfers... Somni interclassista. Somni etern. Des de Jaume I, comte d’Urgell, al segle XIV que se somia fins al XIX que es fa: 5 segles i 16 projectes.
Aquesta és la història de com uns pocs ho donen tot a uns molts. El canal és el primer pacte de país des de 1714: pagesos-burgesos. Camp-ciutat. Gana-menjar. El canal és un idioma propi. Un programa polític, econòmic, social: tothom té trossos de terra. Catalunya és minifundista, Espanya latifundista. El canal és un estat confederat per l’aigua. El canal és un estat d’ànim. Som els inventors del demà. El canal és el futur. En un moment on no hi ha res es fa tot. Avui el canal marca novament el futur: on hi ha tot pot desaparèixer tot. El 2023 milions de catalans descobreixen que existeix el canal d’Urgell. Catalunya és un canal d’analfabets i d’analfabetisme. El futur, com tothom sap, és menjar telèfons, cables, tubs de PVC... Per tot això n’hi ha que hem posat els morts. Ara ja som estrangers al nostre país. Gràcies.
