Si alguna cosa ens han ensenyat les xarxes socials, i especialment Twitter, és que avui, més que en cap altra època, cal tenir vista —tenir pipella, diríem també a Mallorca— a l’hora d’escollir les paraules que emprem. Per sobre del què es vol comunicar, hi ha el com s’expressa: una tasca particularment desafiant quan cal sintetitzar fins als dos-cents vuitanta caràcters que exigeix el tuit.
En aquest sentit, el fet que el diputat de Junts per Catalunya Joan Canadell defensi l’ampliació de l’aeroport del Prat és ben legítim, es comparteixi o no el seu punt de vista. Tanmateix, els arguments emprats per justificar-la —afirmar que l’ampliació de l’aeroport s’haurà "amortitzat" abans de quedar inundada com a conseqüència del canvi climàtic— reflecteixen, com a mínim, una important deixadesa estètica; una manca d’empatia i de sensibilitat envers la qüestió climàtica que, a sobre, es verbalitza en un moment en què només es parla d’això; una concepció tan capitalista de la sostenibilitat que, a banda d’èticament qüestionable, és essencialment matussera, maldestra, fins i tot cínica.
I és que el pragmatisme pot ser útil, a vegades, però en un món interconnectat com el nostre —ara més que mai ens hem adonat que qualsevol acció individual pot tenir conseqüències globals—, el fet de reduir l’emergència climàtica que amenaça el planeta a un annex del pla d’empresa, al darrer apunt d’una classe d’economia, no només evidencia les prioritats de Canadell, sinó també, i sobretot, la seva poca pipella. Per acabar-ho d’adobar, els tuits de Canadell defensant l’ampliació del Prat citen l’expert en canvi climàtic que Canadell hauria consultat per posar metres, dates i càlculs a la catàstrofe, així que el diputat no podrà aferrar-se a un dels avantatges de ficar la pota a Twitter: al·legar que el tuit fou fet ràpidament i des de la inconsciència.
