El ministeri d’Igualtat espanyol ha endegat una campanya per demanar que “es parli públicament de temes com la masturbació femenina a partir dels 60 o de tenir relacions sexuals amb la menstruació” i, sobretot, perquè en parlem. Fem-ho. El vídeo comença amb una dona, que encarna el prototipus de persona amb sobrepès, que es dona el bec amb un noi sense sobrepès. La noia diu: “A Espanya, d’això, no se’n parla”, i afegeix: “Ni del fet que apaguem la llum per fer-ho”. També hi surt una senyora amb un consolador que diu que no parlem de tocar-se als seixanta, o una noia en cadira de rodes.
Sobre apagar la llum, perdoneu que rigui. La llum apagada pot ser megasexi. I, a més a més, molt útil si fem l’amor en una casa petita on viu més gent. Que em posin una noia amb més quilos del compte, però tampoc no tants, escolti, amb cara compungida, mostrant pneumàtics (uns pneumàtics que tenim tots, en segons quina postura, excepte el meu monitor de body pump) em sembla d’una superioritat moral insultant. ¿Ara ens expliquen que una de la talla 50 pot agradar-li a un prim? Moltes gràcies. De què van? Això només fa que diferenciar i connotar els que no pesen cinquanta quilos. Sobre la menstruació i el sexe. Potser no se’n parla tot el dia, però cal? En moments de futris es fa l’amor amb regla i del que s’ha de parlar, sobretot, és de qui neteja els llençols o el seient del cotxe.
Sobre la masturbació als seixanta, com és que només mola parlar de la femenina? Ells no hi tenen dret? Què passaria si a l’anunci hi sortís, al costat de la senyora amb consolador, un senyor amb nina inflable o vagina de làtex? En tot cas, i per la meva experiència, no en tinc seixanta però ja els puc jurar que en aquesta dècada no es parla d’altra cosa que de sexe.
