En campanya des de la presó

Fer campanya des de la presó és francament difícil. El Tribunal Suprem ha denegat fa pocs dies aquest dret amb l’argument que hi hauria un risc de crear situacions tumultuoses, és a dir violentes. Tal com us ho dic! El jutge ha vist una explosió violenta que ningú més no ha vist, ni a Catalunya ni a fora. Ni tan sols els més contraris al procés sobiranista mai no havien parlat d’explosió violenta. Però ara la justícia reescriu la realitat per posar-nos i mantenir-nos a la presó.

En aquesta mateixa línia, encara espero l’acceptació del recurs d’empara al Tribunal Constitucional per suspendre la presó preventiva davant diverses irregularitats de l’Audiència Nacional, per poder gaudir dels mateixos drets que els altres candidats. La ironia de la història és que el meu escrit va entrar a l’alt tribunal el mateix dia que el TC acceptava el recurs d’empara dels qui van assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid i evitava així la seva entrada a la presó, mentre es resol el recurs presentat per aquests militants de l’extrema dreta contra la seva sentència de presó. No m’atreveixo a dir que el TC té dues vares de mesurar, però es fa llarg, molt llarg, esperar la seva decisió sobre el meu recurs.

La meva campanya, doncs, és limitada i condicionada. I és vigilada molt de prop, com he pogut comprovar i patir amb l’escorcoll de la meva cel·la i el canvi de mòdul per haver enregistrat un discurs que es va emetre en un acte de campanya. Formar part de la llista del president es penalitza doblement.

Soc candidat per les circumstàncies. I la meva estada a la presó no és la principal circumstància. M’explico. Després de l’aplicació de l’article 155 el que tocava fer era una llista conjunta, d’unitat, en què els partits fessin un pas al costat i, renunciant al protagonisme de les sigles, posessin la seva millor gent a disposició dels nous Parlament i Govern. Partit ve de part, i l’excepcionalitat del moment reclamava una proposta de tot el sobiranisme. Això no va ser possible, tanmateix. Quin error! El temps i la història ja ho jutjaran, però afortunadament el president Puigdemont ha construït una llista plural, amb persones de procedència diversa, ideològicament coral. Una llista de país, amb gent provinent de gairebé tots els partits catalans de tradició democràtica, però majoritàriament de persones que mai no hem militat en cap partit. Jo soc un d’aquests.

Els catalans coneixen la importància de la presidència de la Generalitat. Tarradellas i els altres presidents a l’exili són un exemple de com s’ha de preservar la legitimitat de la presidència. Dons bé, el primer objectiu del 21-D és restituir el nostre legítim president. Rajoy va apartar il·legítimament Puigdemont, i per tant el 21-D el poble l’hem de restituir amb la força de les urnes. Creieu-me; no hi haurà missatge més clar ni desautorització a Rajoy més contundent i inequívoca que una victòria a les urnes del president Puigdemont. Ja tindrem temps per a altres presidents, que ningú no pateixi. Ara, per responsabilitat històrica, coherència i respecte pels qui van preservar la presidència legítima de la Generalitat, fins i tot durant la dictadura, toca que el president Puigdemont continuï sent el president de la Generalitat. La lliçó democràtica que el poble de Catalunya donarà al món quan les urnes avalin la legitimitat del president destituït per Rajoy serà, a més, una advertència perquè cap govern espanyol torni a abusar mai més del seu poder. De la mateixa manera que ha estat derrotat davant els tribunals belgues, Rajoy serà derrotat si guanya Junts per Catalunya.

Els homes i les dones que ens presentem avalant el president Puigdemont hem demostrat que som gent dialogant, persones de conviccions fortes i sobretot de paraula. Sempre hem fet el que hem dit que faríem. No enganyem. El nostre currículum és ben transparent. A partir del dia 22 caldrà molta capacitat de diàleg, de fer política en majúscula, de buscar acords per seguir avançant fins a la consecució de la República. Som aquí per servir el país, no per servir-nos del país. A diferència d’altres candidatures, la majoria de candidats de Junts per Catalunya és la primera vegada que es presenten a unes eleccions. Afortunadament, hi ha gent també amb experiència, polítics més vocacionals i bons coneixedors de les dinàmiques del Parlament i del Govern. Una bona combinació de saba nova i experiència acreditada que en el seu conjunt perfila un bon equip per encarar els temps immediats.

Amb el president Puigdemont de nou al Palau de la Generalitat estarem en condicions de recuperar una governabilitat que ens permeti seguir treballant col·lectivament, des de la societat i les institucions, per fer realitat els propers anys un país socialment just i equitatiu, econòmicament pròsper i solidari, i nacionalment lliure i plenament sobirà. Avui soc a la presó, però estic convençut que aviat en sortiré i, si la majoria del poble fa confiança al president Puigdemont el dia 21 i vota Junts per Catalunya, seguiré treballant amb el mateix entusiasme i honestedat per assolir aquest nou país des del Parlament de Catalunya.