Camp de mines

La política espanyola és un camp de mines i Múrcia, tantes vegades a l’avantguarda de la reacció, ha sigut l’epicentre d’una explosió l’onada expansiva de la qual ha arribat a Madrid i ja veurem si també a la política catalana. Les baixes comencen a comptar-se dins de Ciutadans, amb una Inés Arrimadas que s’ha fet l’harakiri per manca de lideratge intern i per incapacitat de preveure la intensitat del moviment a Múrcia, on els seus l’han traït sense contemplacions.

Amb la naturalitat de l’hampa, el PP salvarà la moció de censura que van presentar Ciutadans i el PSOE incorporant tres diputats de Ciutadans al govern. Tres diputats que votaran en contra de la moció que ells mateixos van firmar i donaran suport a Fernando López Miras, argumentant que van donar suport a la moció “sota pressió”, mentre Edmundo Bal de Cs els acusa d’haver sigut “comprats amb càrrecs i diners”. El diputat de Ciutadans es cotitza a uns 75.000 euros a Múrcia.

La moció de censura que trencava l’acord de Cs amb el PP ha servit d’excusa a l’àvida lideresa madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, per agafar el líder del PP pel ganyot i portar-lo a eleccions anticipades. Casado ha vist com Ayuso imposa la seva llei a Madrid al crit populista -a l’estil trumpista cañí - de “llibertat o socialisme”.

Ayuso anirà previsiblement a eleccions i la Comunitat de Madrid donarà oxigen a Vox, sempre prest per a la reconquesta.

L’espectacle no s’atura aquí, sinó que la bomba ha fet sacsejar també la Moncloa, que veu com Ciutadans entra en plena autofagocitació i expulsa a dreta i esquerra les seves restes polítiques, un cop desapareguda la ficció d’aquell partit liberal que podia fer de frontissa a les Espanyes. El final del somni d’alguns el declarava ahir el mateix Arcadi Espada, un dels fundadors, en un “Manifest per l’extinció” entre esqueles.

Amb les restes de Ciutadans dividint-se entre els que s’acosten al PSOE i els que es queden amb el PP, poden canviar els equilibris del suport al govern de Madrid. L’ona expansiva pot arribar també a les relacions del PSOE amb ERC, a qui l’estratègia de moderació i diàleg li pot sortir malament. És a dir, el diàleg es pot veure un cop més perjudicat si, una vegada més, la política espanyola dona l’esquena a la moderació i respon posant més carbó a la màquina del greuge i la indignació, i dona la raó a aquells que mai no han confiat en una possibilitat sincera de diàleg que porti els indults i una taula de negociació.

Amb altaveu i amb sordina

A l’espera que el PSOE es mogui o faci com sempre, atrapat per les forces de l’“Espanya una”, a Catalunya que les negociacions entre els tres partits independentistes es facin amb sordina és d’agrair, però no vol dir ni que l’orquestra afini ni que el resultat sigui positiu per reconstruir un país angoixat.

Esquerra té interès a negociar a les dues bandes de l’independentisme procurant mantenir com més línies obertes millor, i Jordi Sànchez, el més polític dels polítics de Junts, va donar l’ordre de callar, i així s’ha fet en la negociació, per portar ERC cap a “l’estratègia unitària” en l’actuació parlamentària i la negociació amb Madrid.

Amb sordina també, ERC ha treballat amb habilitat la tornada de Meritxell Serret.

Amb el Govern a l’espera i Junts dient que no té cap pressa, el primer acord entre ERC, Junts i la CUP (votant en blanc) ha facilitat l’arribada de Laura Borràs al Parlament. Borràs marca les línies d’actuació en una entrevista que publiquem a l’ARA i deixa clar que no citar el seu predecessor en el seu primer discurs no va ser una simple qüestió de descortesia sinó una esmena a la totalitat de l’actuació del president del Parlament sortint, Roger Torrent.

Borràs assegura que hi ha un pacte per reformar el reglament del Parlament de manera que permeti la “inviolabilitat” de la cambra davant de la justícia.

Restablir la dignitat de les institucions és una part dels deures de la legislatura vinent, cal ocupar el despatx i l’autoritat de la presidència de la Generalitat i garantir la utilitat de la cambra. El Govern i la cambra han de treballar amb l’objectiu de reconstruir un país en pandèmia, amenaçat socialment i enfonsat econòmicament.

El discurs de Borràs connecta a la perfecció amb una part de l’electorat independentista que se sent humiliat, però s’haurà d’explicar molt bé la diferència entre l’objectiu virtuós de la separació de poders i qualsevol tàctica per evitar l’acció de la justícia en aspectes no ideològics. Els ciutadans de Catalunya, també els sobiranistes, no es poden permetre excepcions a l’acció judicial. El compliment de la llei és obligat per a tots els ciutadans, que alhora també tenen dret a la protecció de l’activitat democràtica de l’independentisme. En els pròxims mesos caldrà veure com es garanteixen per igual les dues condicions, com es concreten les paraules de Borràs i quina forma pren una presidència que es perfila intensa.