Les camises blaves feixistes (1925)
Peces històriques
D’un editorial de La Publicitat (1-XII-1925), diari del partit de centreesquerra catalanista Acció Catalana, periòdic dirigit llavors per Martí Esteve. Fa cent anys els feixismes també creixien a Europa davant una opinió pública badoca. El món democràtic sempre peca d’una ingenuïtat vulnerable a les envestides arrogants dels reaccionaris que propaguen el pessimisme depressiu generat per la lògica capitalista.
D'alguns mesos ençà, es parla de la preparació d'un moviment feixista a França. Les dificultats financeres, innegablement greus, han portat la política francesa a una situació confusa, suscitadora d'angúnies i de presagis pessimistes. Per la qüestió financera van caure Herriot, Caillaux i Painlevé. No sabem si Briand, l'as dels polítics francesos, podrà fugir d'aquesta fatalitat en la seva nova etapa de cap del Govern. S’ha recordat sovint que les veres revolucions polítiques han tingut, gairebé sempre, com a causa, o almenys com a concausa principal, les dificultats de caràcter econòmic, sobretot quan la misèria o l'accentuada escassedat han colpit el poble. No pot negar-se que la passió política ha volgut veure en el problema financer de França un problema de règim. Hi ha molta gent que dona la culpa al Càrtel, al parlamentarisme, a l’esquerra, a la República i a la democràcia, de l'enfonsament del franc i de la forta crisi del Tresor. La veritat és que en qualsevol altre règim s'haurien produït a França les mateixes dificultats si, com ha succeït ara, no s'hagués apel·lat a temps al remei, sempre impopular, dels impostos feixucs. I seria una injustícia de culpar exclusivament els Governs i la majoria del Parlament francès per no haver aplicat encara aquest remei heroic. […] Dins aquest ambient, era d'esperar que sorgissin les imitacions més o menys afortunades del feixisme italià. Els exemples de Mussolini i de l'exèrcit de les camises negres són invocats per alguns francesos de centre i de dreta. I heus ací que últimament ha aparegut en públic la primera organització del naixent feixisme francès. Al costat de les camises vermelles de Rússia i de les camises negres d'Itàlia, hi ha a França les camises blaves. És un color mediterrani, poètic, que s'avé amb la dolça Franca. Els feixistes francesos no podien adoptar ni l'encegadora vermellor de les camises moscovites, ni la sinistra negror de les camises italianes. Els feixistes blaus, per la color mateixa de llurs camises, no semblen tan temibles com els altres. Pocs o molts, França ja té els seus feixistes. Però els organitzadors del moviment obliden que el règim feixista es fonamenta, més encara que en la camiseria, en la suggestió d'un home. I on és el Mussolini de les camises blaves? [...] Un dels organitzadors de les camises blaves és l’economista Georges Valois, fins fa poc un dels homes d’Action Française [...] La qüestió del feixisme francès ha motivat que Valois se separés del grup orleanista [corrent monàrquic]. Ara, l'autor de L'economie nouvelle accepta, dintre la seva nova concepció feixista, el règim republicà. Les obres doctrinals i tècniques de Valois han tingut molt d'èxit a França i a fora de França. Sempre hem cregut que Valois és un home de talent, però també ens ha semblat sempre que l'èxit teòric de les seves doctrines ha estat molt superior a la veritable vàlua d'aquestes. [...] És de creure que sota el cel clar de França no es multiplicaran les camises blaves.
