Els camins de Junts

Junts, el partit que ha impulsat la llei d’amnistia i que tenia pressa, ens ha sorprès amb un vot negatiu a aquesta llei. Vol negociar-la més. És un fet que ens obliga a reflexionar sobre les perspectives de futur. Ho faré des del punt de vista tant de Junts com dels interessos generals de Catalunya.

Amb aquest propòsit descriuré diferents escenaris en dos horitzons: en el de la resta de la legislatura i en el que ve després.

1. Resta de la legislatura

Tenim per davant tres possibles camins:

Camí de ruptura. No hi ha acord i no hi ha llei d’amnistia. Jo soc un beneficiari potencial de la llei –Tribunal de Comptes– i no vull personalitzar. No insistiré doncs en el que es pot directament perdre amb la no-llei. Però sí que assenyalo que el trencament que representa –amb la inevitable pròrroga del pressupost estatal del 23– tindrà conseqüències per als pactes econòmics entre el PSOE i ERC: la condonació del 20% del deute, Rodalies, traspàs de fons de recerca.

Penso que aquest camí no es prendrà i que Junts votarà la llei. Al cap i a la fi és el seu gran èxit polític. Però els errors de càlcul no es poden descartar.

Camí col·laboratiu. Junts vota la llei d’amnistia i, tant o més important, hi ha acord des d’ara sobre el pressupost del 24 i sobre iniciatives legislatives posteriors. Es garanteix una legislatura sense grans ensurts i amb una raonable estabilitat. Els recels, el ressentiment i la desconfiança dels partits del Govern no quedaran cancel·lats immediatament. El mal del vot negatiu ja està fet. Però des del punt de partida del present fora el millor camí per als interessos de Catalunya. Tant de bo sigui el que Junts emprengui. Ara bé, la seva actuació fins ara –sortida del govern de la Generalitat, vot negatiu a la llei d’amnistia– no promet: fa pensar que és més probable el camí de l'obstrucció contínua, que descric a continuació.

Camí de l'obstrucció contínua. Junts vota la llei d’amnistia, però no pren cap compromís addicional. Avisa que voldrà negociar els pressupostos a fons. Envia senyals que apunten a negociacions agòniques. Com a conseqüència, el govern de PSOE-Sumar va a pròrroga. A partir d’aquí es continua amb una legislatura plena d’escaramusses parlamentàries, algun acord de tant en tant, i, probablement, un sentiment de satisfacció per part de Junts cada vegada que es pugui exhibir la debilitat parlamentària del Govern de Sánchez. I amb el PP i Vox mirant-s'ho i preparant-se per a un endemà que, justificadament, veuran seu. Les eleccions europees i les catalanes també donaran moltes oportunitats de mostrar capacitat d’obstrucció –se’n dirà mostrar múscul.

2. Pròxima legislatura

Dibuixo quatre escenaris per a l'endemà de les eleccions:

A: PP + Vox no dona majoria absoluta. En canvi, PP + PNB + Junts en dona.

B: PP + Vox no dona majoria absoluta. PP + PNB + Junts tampoc.

C: PP + Vox dona majoria absoluta. PP + Junts + PNB també.

D: PP + Vox dona majoria absoluta. PP + Junts + PNB no en dona.

La situació actual és la de l'escenari B. Des del punt de vista de Junts seria òptim moure’s cap a l’escenari A. Vull creure que seria decebedor anar a parar a D.

Les probabilitats dels diferents escenaris dependran del camí que se segueixi en aquesta legislatura. Penso que el camí col·laboratiu potser podria reproduir l’escenari B, però les probabilitats d'A ja serien inferiors a les que haurien sigut sense el vot negatiu a la llei d’amnistia. És a dir, el vot tindrà conseqüències negatives permanents, però que poden ser amorosides si a partir d’ara es col·labora. Ha de ser també força evident que el camí de la ruptura o de l'obstrucció contínua fan augmentar espectacularment la probabilitat de C i, sobretot, la de D.

Prenguem ara el punt de vista de Catalunya. Per a Catalunya l’escenari D seria molt negatiu per a l’economia i per a les possibilitats de mantenir i defensar el marc nacional català. Cal preguntar-se: què en treu, Junts, dels camins de la ruptura o de l'obstrucció contínua? La tradició de la qual Junts és hereva ha estat profundament alineada amb aquests dos eixos: la prosperitat econòmica i la preservació de la nació. No vull perdre l’esperança que hi hagi una reacció i que la tradició retorni amb força. Ja sigui perquè els dirigents de Junts s'adonin que els èxits tàctics els poden fer perdre els objectius estratègics, ja sigui perquè els qui se n'adonin siguin els seus votants potencials i la perspectiva d’un desastre electoral forci un redreçament.