La pròxima frontera de la responsabilitat empresarial

La crisi del covid-19 ha revelat com estan d'interconnectats tots els nostres grans reptes. La pèrdua de biodiversitat i la creixent desigualtat social han contribuït a un desastre de salut pública i a la pitjor crisi econòmica en gairebé un segle.

Com sol passar quan es produeixen aquest tipus de daltabaixos, la gent està ara més oberta a canvis. Per exemple, se n'ha produït un de molt important al món empresarial: gerents i inversors estan més disposats a adoptar pràctiques i models de negoci més sostenibles i responsables.

L'objectiu ara és assegurar-se que aquesta manera de pensar sigui majoritària. Com aconseguim que totes les empreses emprenguin aquesta via? Una resposta evident és a través d'estàndards ambientals, socials i de governança (criteris ASG). Però aquests estàndards només ofereixen una solució parcial. I l'excés d'informes i criteris sobre sostenibilitat està creant una situació confusa.

El sector financer de les ASG està en auge i probablement seguirà creixent ara que les empreses amb reputació de mantenir pràctiques ètiques i sostenibles demostren resiliència davant la crisi del covid. Tot i això, aquests avanços podrien frustrar-se si els inversors no poden comparar amb facilitat els resultats ASG de diferents corporacions.

Calen un conjunt d'estàndards ASG que siguin autènticament globals i que serveixin per mesurar indicadors clars i coherents, i normes per a la seva publicació. Això no vol dir que hi hagi d'haver només un sol conjunt d'estàndards. Alguns informes aportaran més informació que d'altres, n'hi haurà que se centraran en temes importants per a la creació de valor empresarial i d'altres que posaran èmfasi en l'impacte de les activitats de la companyia sobre el món que l'envolta. Seguiria havent-hi diferents enfocaments a l'hora d'informar sobre ASG, però les bases serien comunes.

És més, els informes ASG clars només són una part del trencaclosques. Les empreses també hauran de complementar les seves ponderacions de risc basades en ASG amb indicadors per avaluar el seu impacte sobre el medi ambient i la societat, informant de les externalitats positives i negatives. En altres paraules, haurem de passar d'una cultura de declaracions i intencions a una cultura centrada en resultats al món real i basada en avaluacions d'impacte.

Mesurar l'impacte ampli d'una empresa és el primer pas cap a una adequada rendició de comptes corporativa. Més enllà de la producció immediata, aquests indicadors se centren en resultats més generals originats pel comportament d'una empresa. Aquest tipus de marc general estimula els líders empresarials a integrar objectius d'impacte en les seves estratègies bàsiques, i accelera així el pas del capital cap a inversions responsables. A més, facilita que els governs afinin les polítiques que afecten les activitats corporatives.

La rendició d'impactes és la millor manera de crear el tipus d'igualtat de condicions que requereix el capitalisme de les parts interessades (stakeholder capitalism), ja que reconeix formalment el valor de les decisions motivades per preocupacions climàtiques i de protecció de la biodiversitat. Té en compte temes laborals com la igualtat salarial, els beneficis, el desenvolupament professional i la salut i seguretat ocupacional. Anima les empreses a promoure pràctiques sostenibles al llarg de les seves cadenes de subministrament, fet que pot rendir ingressos perquè les torna més resilients enfront de crisis sobtades. I, per últim, però no menys important, els indicadors d'impacte fàcils de comprendre són claus per construir confiança amb els clients, les comunitats locals i tota la resta d'actors implicats.

És cert que no totes les empreses tindran un impacte positiu sobre el planeta. En alguns sectors econòmics, els indicadors d'impacte seran constantment negatius. Es tracta de marcar una línia entre les companyies que realment s'estan esforçant per maximitzar el seu impacte positiu net, i les que simplement practiquen un ecoblanqueig. Si un gran nombre de companyies ofereixen dades d'impacte rigoroses, comprovades i transparents que responguin a les exigències dels clients per invertir responsablement, els fluxos de capital s'hi ajustaran de manera corresponent, i això tindrà efectes multiplicadors.

Un qüestió final és que la rendició d'impactes pot funcionar com un complement de la rendició de comptes financera. Al final, les mesures d'impacte són complexes i semblen dependre de supòsits fàcilment qüestionables. Tot i això, com observa John Maynard Keynes: "És millor conèixer aproximadament el que és correcte que amb precisió el que és erroni". A més a més, els mètodes de rendició de comptes financers més establerts estan lluny de la perfecció. També són simples estimacions de realitats econòmiques subjacents. No hauríem d'inhibir-nos de buscar el mateix tipus d'aproximació concreta a l'hora de mesurar l'impacte social i ambiental d'una companyia.

Des que van començar a aparèixer iniciatives per mesurar i monetitzar l'impacte amb un petit conjunt d'indicadors simples desenvolupats per l'OCDE, han sorgit marcs més avançats que seguiran creixent i fent-se complexos. Amb una rendició d'impactes més sòlida de les operacions directes, les cadenes de subministrament i les avaluacions ambientals i socials dels béns i serveis corresponents, els governs podran dissenyar polítiques que fomentin una conducta responsable i elevin els costos d'externalitats negatives com les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Ens hi juguem molt i els governs i empreses han de dedicar esforços per fer que la rendició d'impactes sigui part de la normalitat. Un mapa de ruta global podria cobrir temes fonamentals com quines seran les normes de transparència i divulgació, cosa que faria possible avançar més ràpidament cap a indicadors i una metodologia en comú per alinear els interessos de les empreses, dels inversors i dels governs amb l'objectiu de donar resposta als grans desafiaments dels nostres temps. Ens espera una nova frontera de responsabilitat empresarial.

Bertrand Badré, ex director gerent del Banc Mundial, és coautor d'aquest article.

Copyright Project Syndicate