Un camí cap a la prohibició de les armes nuclears

El Tractat de no Proliferació Nuclear (TNP) és un tractat internacional vigent des del 1968 pel qual, segons el seu article VI, els estats que el firmen es comprometen a emprendre negociacions sobre un tractat de desarmament general i complet sota un estricte control internacional. El TNP estableix que cada cinc anys es farà una revisió dels seus continguts i objectius.

Aquests dies (del 27 d’abril al 22 de maig) s’està fent a Nova York la seva última revisió. La sessió de revisió ha generat moltes expectatives, atesa la creixent demanda per part de la comunitat internacional perquè es redacti i s’aprovi un tractat o convenció de prohibició i eliminació de l’armament nuclear. En l’anterior sessió del TNP (2010) tots els estats firmants van reconèixer, per primer cop, “les catastròfiques conseqüències humanitàries de qualsevol ús de les armes nuclears” i es va instar els estats nuclearment armats a comprometre’s a accelerar els passos per aconseguir eliminar totes les armes nuclears. Les nuclears són armes de destrucció massiva que, a diferència de les armes biològiques i químiques, no estan regulades per una convenció de prohibició.

Els darrers dos anys s’han celebrat diverses trobades internacionals que, en incrementar el grau de consciència del perill implícit en les armes nuclears, han potenciat el convenciment que és urgent prohibir-les. Ens referim a les tres Conferències Internacionals sobre l’Impacte Humanitari de les Armes Nuclears. La primera va tenir lloc a Oslo l’any 2013, la segona a Nayarit (Mèxic) a principis de 2014 i l’última a Viena el desembre de 2014. En la Conferència de Viena hi van participar representants governamentals de 158 estats, incloent-hi els d’alguns estats nuclearment armats: representants de l’Índia, del Pakistan, la Xina (en aquest cas, un representant no oficial), els EUA i la Gran Bretanya (aquests dos darrers països no eren presents a Oslo ni a Nayarit). Els representants de 44 estats dels 158 presents a Viena van estar d’acord que, mentre hi hagi armes nuclears, hi ha un risc real que s’utilitzin a causa d’un error humà, tècnic, d’interpretació, etc. Aquests 44 països (l’estat espanyol no és un d’ells) han manifestat el seu suport a un tractat internacional de prohibició.

De la Conferència de Viena en va sorgir també el compromís de l’estat amfitrió (vegeu el document Austrian Pledge ) de promoure mesures efectives per resoldre el buit legal relatiu a la prohibició i eliminació de l’armament nuclear i de cooperar amb totes les parts implicades per tal d’aconseguir aquest objectiu.

Malauradament, altres estats no comparteixen aquesta opinió. Els estats nuclearment armats signants del TNP (i els estats que en depenen pel que fa a la defensa nuclear) argumenten que iniciar converses dirigides a una convenció de prohibició minaria el TNP i que aquest tractat encara té recorregut a desenvolupar. Costa d’entendre, però, que els esforços destinats al ple compliment de l’article VI del TNP poguessin afeblir aquest darrer tractat.

Gràcies a les conferències d’Oslo, Nayarit i Viena, la comunitat internacional disposa d’una informació àmplia i, en alguns aspectes nova, sobre els riscos humanitaris i mediambientals derivats de l’ús, encara que fos accidental, de les armes nuclears, i sobre la manca de capacitat d’assistència adequada a les víctimes. Algunes de les conclusions a què s’ha arribat en aquestes tres cimeres són:

-L’ús d’armament nuclear, per limitat que sigui, tindrà conseqüències catastròfiques i duradores (dècades) per a la salut humana, el medi ambient, el clima i el desenvolupament econòmic. També pot provocar danys genètics als fills dels supervivents.

-No existeix, a escala internacional, cap mitjà efectiu i viable per socórrer l’alt nombre de supervivents d’una explosió nuclear.

-Les conseqüències humanitàries d’una explosió nuclear no es restringirien a la zona on es produís, sinó que afectarien altres països i les seves poblacions. Per tant, la mera existència de les armes nuclears i el risc del seu ús, intencionat o accidental, és una preocupació mundial.

-La possibilitat de detonacions accidentals d’armes nuclears continua sent un perill molt real. Des de 1945, s’han donat molts errors de funcionament, falses alarmes i interpretacions errònies d’informació que han dut gairebé a la detonació intencionada o accidental d’armes nuclears.

Un signe més de l’augment creixent de la consciència sobre la necessitat d’abolir les armes nuclears és el suport de 155 estats (més del 80% dels membres de les Nacions Unides) a la Declaració Conjunta sobre les Conseqüències Humanitàries de les Armes Nuclears presentada l’octubre de 2014 a l’Assemblea General.

Seria una notícia immillorable que, en l’actual sessió de revisió del TNP, s’acordés iniciar el camí per desenvolupar un acord jurídicament vinculant de prohibició d’ús i d’eliminació total d’armes nuclears. Un acord d’aquesta mena ens garantiria un futur lliure d’aquest tipus d’armament.