Els ‘camacus’ i el món rural: decàleg sobre la vida al camp

Persisteix, arrapada com una resina al tronc del nostre cervell, una mirada superficial, folklòrica, ingènua i frívola de la vida al camp. Els metropolitans (no només els barcelonins) no hem estat capaços de desfer-nos de tòpics i prejudicis heretats. Conservem com una postal de relíquia la idea literària que el món rural és conservador, immòbil, tancat, antiurbà, identitari, pobre, antic. El consumim com a idil·li instagràmic de cap de setmana. “Que maco! Però aquí no hi viuria”. Som els camacus de sempre. No en sabem res de res, del que, amb visió centralista, n’hem dit el rerepaís. El pati del darrere.

El que és atàvic no és el camp, sinó el desconeixement que l’envolta. I que conviu amb una mena d’atracció fatal. En els darrers temps molta gent ha començat a dubtar de l’estil de vida urbà. No és estrany. En aquestes dues dècades del segle XXI les ciutats s’han convertit primer en objectiu terrorista, després en catalitzadores de la crisi financera i especulativa, tot seguit la pandèmia les ha fet vulnerables i mortals, i ara tornen a ser (com veiem a Ucraïna) objectius de guerra. I travessant-ho tot, la creixent consciència sobre el letal canvi climàtic. Les distopies mostren un món urbà en ruïna. Per necessitat, per por o per convenciment, algunes persones estan girant la mirada cap al món rural. Però no és tan fàcil fer el pas: als petits pobles també hi ha gentrificació i contaminació, hi falten escoles i serveis bàsics, hi falta feina...

Què ofereix, doncs, el món rural? L’altre món rural (ed. Tigre de Paper) és un assaig col·lectiu des de la geografia que reuneix reflexions i experiències sobre la nova ruralitat catalana, tan diversa, innovadora, compromesa, moderna, canviant i connectada amb el món. Els pares intel·lectuals del llibre són Rosa Cerarols i Joan Nogué i el seu ànim no és, en cap cas, una contraposició o negació del món urbà ni una ocultació de les problemàtiques i contradiccions rurals, per exemple les del sector càrnic-ramader. Projecta, això sí, una mirada d’esperança, de canvi, d’acció. Les polítiques de reequilibri territorial no tenen per què seguir fracassant sempre. La Catalunya buida té futur si es viu i es pensa amb profunditat, amb dades, amb idees, amb respecte.

El llibre m’ha suggerit aquest decàleg sobre la vida al camp, definit per negació.

1. El món rural no és estàtic ni atàvic. Ha canviat molt i segueix canviant dia a dia. Internet i les comunicacions per carretera en són l’evidència més visible. Des de qualsevol punt del país, avui estàs com a màxim a poc més de dues hores d’un aeroport que et connecta amb el món. Abans el sentit de pertinença t’arrelava a un únic indret: ara et pots sentir de més d’un lloc. Els éssers humans no som arbres: tenim cames per caminar. Arrelem d’una altra manera, amb els sentiments i les idees, amb les relacions entre nosaltres, amb la voluntat.

2. El món rural no està aïllat ni tancat en si mateix. Aquesta imatge de reclusió pertany a un passat que s’hauria de discutir molt si era realment així. Avui, en tot cas, sovint hi ha més sociabilitat i més experiència autènticament democràtica al camp que a la ciutat. La gran ciutat, amb el seu anonimat gregari i el seu eixordador batec mediàtic, pot aïllar més.

3. El món rural no és idíl·lic ni dramàtic. La vida no és fàcil ni a la ciutat ni enlloc. Tampoc al camp. Hi ha moltes maneres possibles de viure’l i viure-hi. La vida és arreu alhora lluita i plaer, només té el sentit que li vulguem donar, i a la ruralitat n’hi podem donar molts i diversos.

4. El món rural no és monolític. Hi ha grans diferències segons el lloc, la comunitat, l’economia... Només la diversitat física del camp català (muntanya i plana, secà i humit) ja és notable. Què té a veure el Priorat amb l’Alt Urgell? És veritat que el procés de despoblació ha estat general i que l’agroturisme és la fórmula compartida de les últimes dècades. Però alhora hi ha molts presents i futurs possibles.

5. El món rural no es defineix per oposició a l’urbà ni hi va en contra. De fet, les diferències, com les distàncies físiques i mentals, s’han escurçat molt en un segle. Avui són dos mons interdependents, molt connectats. Ildefons Cerdà, nascut en un mas a Centelles, ja proclamava el lema “Urbanitzar el rural, ruralitzar l’urbà”.

6. El món rural no és essencialista ni identitari. Pot ser molt cosmopolita, plural i creador. Ja comença a ser hora que girem full a la idea de la Catalunya carlina i conservadora. Avui l’avantguarda artística i ideològica està en el respecte i la relació amb la natura.

7. El món rural no és només pagès.És moltes coses més. És cultura, és innovació tecnològica. Només cal pensar en la revolució del vi de les últimes dècades.

8. El món rural no és sinònim de pobresa. Pot generar i genera riquesa econòmica. A més, esclar, de riquesa cultural i social. Pot generar, també, igualtat i solidaritat.

9. El món rural està al cor de la lluita contra el canvi climàtic. En pateix els efectes directes -incendis forestals, pluges torrencials, sequeres...- i indirectes -assumpció de centrals d’energies renovables: eòliques, solars, hidràuliques-. En la transició energètica a escala micro, comunitària, hi té un bon trumfo

10. El món rural no es mor. Té futur. ¿Potser estem a les portes d’un canvi de cicle que acabi amb el despoblament que va començar a la dècada del 1860? La tendència neorural iniciada pel moviment hippie als anys 70 ara pot tenir una nova oportunitat: la tecnologia i la consciència climàtica li fan costat.