El caloret del verano

L’alcaldessa de València, Rita Barberá, ha demanat simpàtiques disculpes pel discurs -molt sobri- que va consumar amb motiu de la Crida de Falles. Un discurs que, probablement, ha fet que el nostre company Albert Pla Nualart, lingüista de l’ARA, agafi la baixa per glossopeda i depressió. En l’execució hi havia neologismes com ara “dejeim passar” (deixem passar), “sin dua” (sens dubte) o “verano” (estiu), per no parlar del genuí “el caloret” (la caloreta), que no entenc com no surt a totes les novel·les del Ferran Torrent. Es demostra, doncs, que per a Barberá la llengua d’Ausiàs March no té secrets. Llàstima que les disculpes les ha demanat en espanyol, ostres. Jo, si fos valenciana, la tornaria a votar. Ja me la imagino en propers actes on s’hagi de fer servir aquesta llengüeta que alguns encara parlen. Imaginem-nos que, per atzar, ha de recitar la famosa Homenatge a Teresa, de l’Ovidi Montllor. Cap problema. Som-hi amb dos “cojons”. La cosa començaria aproximadament així: “Com un recuerd d’infangtès, siempre m’acordaré de la Terès, bailang el vals”. I seguiria d’aquesta manera: “Mig despeinà ens mostrava els pierns i ens daba leccions del cuerp human”.

Però és que el seu mètode lingüístic és tan genial que ja la veig fins i tot visitant escoles bressol i perpetrant diverses cançons infantils per a gaudi de la canalla. Per exemple, com cantaria l’alcaldessa aquella cançó tan edificant i educativa que diu “Hi ha cinc ampolles a dalt de la paret...”? Segur que és una cançó que li agrada molt (és fàcil d’escenificar). No seria estrany que cantés: “Hi ha cinc boteils encim del paret, però si un boteil cayés per mala suert, quedarien catre boteils encim del paret”. I així, anar cantant, cantant, fins que no en quedés cap, d’ampolla.