Calendari escolar: juliol, fi de curs
Ja hem aconseguit que la canalla comenci el curs a inicis de setembre. Ara, anem a la següent fita: que acabin a inicis de juliol. Sí, ja sé que molts mestres no hi estaran d’acord. Però els qui defensem un període estival per a nens que duri un màxim de vuit setmanes no pretenem perjudicar els docents. La idea, tal com es fa a altres països, és col·locar, cada trimestre, un parell de setmanes de descans addicionals. Primer, al desembre, on, si cal, la parada pot ser de cinc setmanes. Segon, a la Setmana Santa, on, de nou, podem afegir els dies d’estiu eliminats i que s’aturin tres setmanes i escaig les classes.
Personalment, he experimentat amb els meus fills aquest esquema a l’estranger, i us haig de dir que l’experiència va ser molt i molt positiva. El curs escolar no se’ls fa tan esgotador. Siguem realistes, arriben al juny farts, cansats de tantes setmanes seguides de classes i exàmens. En canvi, amb parades properes a un mes cada tres mesos, tenen temps de recuperar forces, motivació i encarar el següent trimestre. Sí, l’any escolar, des de la primera setmana de setembre fins a la primera de juliol, és llarguíssim. Però amb parades d’unes quatre setmanes és menys dur que ara.
Els mestres també gaudirien d’un any escolar més espaiat i amb més descansos, perquè la seva feina requereix també recessos. L’ensenyança és dura.
Ara ve el tema de tenir els nens quatre setmanes a casa en setmanes laborals. Doncs no és gaire diferent del que ara passa al juny i al juliol. A l’estranger, les setmanes de descans es complementen amb setmanes d’esport (esquí, muntanya, acampades...), semblant a unes colònies d’estiu. Els nens no estan a casa quatre setmanes seguides. Complementen la seva formació amb experiències vivencials i esportives. Ubicades als trimestres escolars, tenen una funció diferent de les colònies d’estiu. Arrodoneixen un pla de formació integral que, per la proximitat amb la resta del curs, és viscut pels nens més com un aprenentatge que com unes vacances.
Les vacances les fan amb la família. No amb altres nens. És un altre aprenentatge. Sé que els mestres se’m tiraran a sobre, però a l’estranger els mestres estan encantats amb aquest calendari.
