Per què cal difondre ‘Violadors en bandada’
Diumenge TV3 va dedicar una nit temàtica contra les violències masclistes. Al 30 minuts, Violadors en bandada feia una radiografia sobre tot allò que s’amaga darrere dels autors de les violacions grupals. Des del perfil de personalitat i la conducta dels agressors fins a les causes socials que expliquen que aquest tipus de delictes siguin més extrems. L’encert era que el reportatge procurava oferir-ne una mirada més global. Analitzava com es perpetua la cultura de la violació en què vivim i posava el focus en un aspecte clau d’aquesta xacra: l’evolució –o potser hauríem de dir involució– de la masculinitat.
Malgrat que la promoció de les hienes que vam estar veient durant la setmana queia en un simplisme que no li feia justícia, el reportatge va saber aprofundir en qüestions interessants. Els factors simbòlics de la masculinitat més nociva, els protocols erronis en què sovint cauen els mitjans de comunicació, la instrumentalització patriarcal de la pornografia i els estereotips i prejudicis educatius que esbiaixen la percepció dels jutges que han de dictar sentència. Les especialistes per abordar cadascun d’aquests aspectes s’explicaven d’una manera molt clara i entenedora. La conversa que un educador mantenia amb un grup de noies servia per posar en relleu com les generacions més joves conviuen amb el perill i amb aquesta crisi de la masculinitat.
Violadors en bandada era tan efectiu que un cop acabat hauria sigut molt útil que s’organitzés una taula rodona amb més expertes, tal com es va fer la setmana abans amb Conflictes interiors. Primer perquè hauria donat al tema i al reportatge la rellevància amb què cal abordar la violència masclista. Empaquetar un reportatge nou amb dues reemissions a continuació no és que sigui una mala opció, però resta prestigi a la nit especial. Acaba semblant una manera fàcil i econòmica de farcir la graella. Emetre els tres reportatges diluïa la força i el missatge individual de cada programa.
Violadors en bandada és un programa perfecte per emetre’s en instituts i per compartir a casa amb els fills adolescents. I fer-ho anunciant prèviament la importància del que es veurà a continuació. Genera temàtiques de reflexió a l’aula o a casa, facilita abordar aspectes de les relacions sexuals que sovint costa trobar el pretext o el moment per fer-ho i és un recurs per contribuir al creixement personal i maduresa dels més joves. El reportatge generava, a més, la possibilitat d’exercir certa funció de mirall a través del testimoni de les adolescents. Per què és important fer-ho? Perquè el retrat robot dels agressors sexuals en grup els defineix com a "homes joves socialment integrats que se senten impunes". És possible que en tingueu algun a l’aula o a casa i, si el reportatge serveix com a prevenció d’un sol cas, ja haurà valgut la pena.
