Cal, la bandera?

Aquest mes de març RTVE ha optat per posar la bandera d’Ucraïna al costat del logotip dels seus canals “com a mostra de suport i solidaritat” amb el país després de la invasió russa. Quan tens posada La 1, La 2 o Teledeporte, una petita bandera groga i blava a l’angle de la pantalla et recorda el conflicte. Per sort, Clan, el canal infantil, n’ha quedat al marge.

És indiscutible que l’ens públic s’ha abocat d’una manera exhaustiva en la cobertura de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i que els seus professionals estan fent una feina encomiable. I aquesta és la millor manera com un mitjà pot ajudar Ucraïna: amb bon periodisme, temps de dedicació al conflicte i sensibilitat per les seves víctimes. Sobretot tenint en compte que el dret a la informació i la llibertat d’expressió s’han vulnerat radicalment en aquesta guerra.

Posar la bandera en pantalla tot el dia és un gest simbòlic que converteix la solidaritat en una qüestió estètica. Una iniciativa superficial que al costat del periodisme que estan fent té un valor escàs. I a sobre, exhibir la bandera d’un país com a causa pròpia d’una cadena de televisió crea un precedent que a la llarga pot anar en contra del mateix ens. Per això és simptomàtic que hagin deixat el canal 24h al marge d’aquesta acció visual. Perquè són conscients que atempta contra la neutralitat informativa i delata un posicionament. En el cas d’aquesta guerra és fàcil posicionar-se a favor d’un dels dos bàndols. Però aquest no pot ser el criteri que determini el compromís d’una cadena al voltant d’uns fets. Aquesta guerra no és l’única que s’està lliurant en aquest moment al món i, malauradament, no serà l’última guerra que s’haurà d’explicar a l’audiència. Per tant, el gest de RTVE amb la imatge de la bandera ens porta a qüestionar el criteri i la manera com el gestionarà en el futur. Quins requisits hauran de complir les futures tragèdies perquè RTVE mostri la bandera d’un país o la defensa d’una causa en pantalla? En quines circumstàncies polítiques l’ens públic assumirà com a pròpia la defensa d’una idea i la solidaritat per una causa? ¿Serà només la facilitat per distingir entre els bons i els dolents? ¿Les víctimes civils de conflictes més complexos no tindran dret, per tant, a la mateixa solidaritat visual en aquesta cadena de televisió? ¿Hi haurà banderes per l'Afganistan, el Iemen o cadascun dels països africans que lluiten contra el jihadisme?

Aquestes exhibicions de solidaritat acaben tenint un vernís de màrqueting que eclipsa el que és realment important: el veritable compromís d’un mitjà de comunicació ha de raure en l’exigència informativa i no en els símbols en pantalla. Aquest pas insòlit de posar una bandera generarà complicacions futures. Amb aquest precedent, en propers conflictes, el simple fet de no posar la bandera i de no manifestar la solidaritat serà una altra manera de posicionar-se. Penjar banderes té implicacions ideològiques que a la llarga poden posar en entredit el periodisme dels professionals de la cadena.