La Caixa de Solidaritat és indispensable

Soc dels afectats pel Tribunal de Comptes. Tanmateix, he estat dels qui han tingut sort i han d’aportar una fiança relativament baixa. Veig el patiment dels qui l’han d’aportar alta o molt alta. Per a tots ells la Caixa de Solidaritat (CdS) és l’única solució per resistir els embats de les represàlies judicials per les iniciatives preses, per mandat popular, durant els anys del Procés.

S’han acumulat, en pocs dies de diferència –les coincidències dels tempos repressius són sempre sospitoses–, la comunicació de les fiances imposades per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 i la comunicació que el Tribunal Suprem (TS) no havia admès el recurs de tres dels multats per l’organització de la consulta popular del 9-N, fet que ha provocat que la multa del Tribunal de Comptes esdevingués ferma. La inadmissió del recurs ha estat la manera com el TS ha resolt la contradicció entre haver de donar la raó als recurrents atès que s’emparaven en jurisprudència del mateix TS i la raó d’estat que l’empenyia a no desautoritzar el Tribunal de Comptes. Per a persones com l’expresident Artur Mas i l’exconseller Francesc Homs, s’han duplicat les males notícies, i totes d’imports milionaris. La fermesa de la multa implica la subhasta dels béns que van donar en garantia i mantenir l’embargament de sous i pensions. La decisió es fa amb l’acarnissament d’anar afegint els interessos legals com si el dret de recurs hagués de castigar-se. Actualment, la suma dels interessos ja és milionària.

Mentrestant, les causes obertes als jutjats segueixen avançant i amenaçant més persones, incloses moltes de les afectades per la causa del Tribunal de Comptes. Per totes bandes augmenten les peticions de fiances. Les directius que va donar qui va ser totpoderosa vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es van aplicant: arruïnar els líders independentistes i atemorir els empleats públics. En desplegar-se aquestes accions el que no hauria de passar és que la societat, que va donar un mandat polític inequívoc als seus governants, no els doni suport quan els multen per complir-lo. La màxima satisfacció del repressor és comprovar i mostrar el dolor del reprimit. La repressió sempre vol ser exemplaritzant. Per això mateix és important resistir. Omplir la CdS és ara la principal manera de resistir. En dissenyar un sistema de multes generalitzat s’ha pensat que els catalans serien especialment sensibles als càstigs econòmics. La fama de pesseteros i de garrepes ens ha acompanyat sempre a Espanya. Creuen que la repressió econòmica és molt eficaç. No els donem un motiu de satisfacció sent poc generosos amb les aportacions a la CdS. Els milions de votants del 9-N i de l’1-O haurien de solidaritzar-se amb aquells acusats d’haver organitzat aquestes consultes complint les peticions de la ciutadania que els va votar i d’haver-ne internacionalitzat l’abast.

No ens hem de desmobilitzar en la generositat individual amb els afectats perquè el govern de la Generalitat hagi aprovat un decret llei que permet donar suport als seus empleats, alts càrrecs i membres del Govern multats en compliment de les tasques per a les quals van ser nomenats o que eren de la competència de la Generalitat. Hem de ser conscients que el decret llei no cobreix tots els casos i que, el que encara és pitjor, ja ha començat a ser amenaçat de recurs des d’abans mateix de la seva publicació al DOGC. Aquells qui han instat totes les mesures repressives contra l’independentisme català gaudeixen de moltes proteccions i simpaties dins dels òrgans judicials i dins de l’alta administració. La probabilitat que el decret llei de la Generalitat no pugui tirar endavant és molt alta. El que és pitjor, podria fallar just quan ja no hi hagi temps per cobrir les fiances dels multats i deixar-los completament desemparats. Vet aquí bones raons per contribuir, des d’ara mateix, a la CdS. Ha patit de rebre poques aportacions en aquests darrers temps. Ara, ens ha cridat a contribuir i hem de respondre massivament, generosament, a la seva convocatòria. Ho han demanat els impulsors de la Caixa, així com persones individuals afectades, com Andreu Mas-Colell i Aleix Villatoro al FAQS de divendres passat. No deixem que la mandra i l’escepticisme ens portin a derrotes col·lectives que acaben pesant durament sobre les persones a qui vam donar el mandat per tirar endavant les esperances comunes.