La cafeïna que excita la veïna

Clientes i treballadores del centre de manicura comenten entre rialles una sèrie: “Jo m’he posat la foto del protagonista al mànec del meu Satisfyer”, “Mai m’he llevat d’hora els caps de setmana i ja fa dos diumenges que a les vuit del matí estic asseguda davant de la tele”, “M’he empassat vuitanta-vuit capítols en quinze dies”, “Perquè ningú em molesti mentre miro la sèrie em poso a cuinar. Mai havia tingut la nevera tan plena”, “Jo, quan canten, passo ràpid”, “Mira que mai no m’han agradat els homes rossos, però aquest... em torna boja”, “Jo hi ha vegades que quan surt el Sebastián, poso el pause i el deixo una estona a la pantalla per mirar-me’l”, “¿Avui també vols que et pinti les ungles del mateix color que les porta la dolenta?”, “Mai m’havia passat una cosa així. Mira que soc conscient que la sèrie és dolenta, però no sé què em passa. No puc parar!”, “Aquí durant tot el dia no parlem d’altra cosa que del Sebastián i la Gaviota”, “Però sempre canten les mateixes cançons. Això de les cançons es fa molt pesat, eh!”, “Cap al capítol cinquanta comencen a canviar el repertori...”, “A mi ja se m’ha enganxat la manera de parlar, i a la meva filla li dic ¡Ay, miha! ”

Des de fa setmanes la telenovel·la colombiana Café con aroma de mujer ocupa el primer o el segon lloc de les produccions més vistes de Netflix. Un èxit que perdura. Es tracta d’un remake d’una telenovel·la que va revolucionar Colòmbia el 1994. La nova versió ha sacsejat Netflix gairebé trenta anys més tard, com a mínim a Espanya. Café con aroma de mujer compleix amb les característiques dramàtiques de les telenovel·les colombianes de tota la vida: amors impossibles tallats pel mateix patró. Una noia d’origen humil que treballa al camp coneix el fill d’una família adinerada, normalment els amos de la plantació on recull. S’enamoren però la diferència de classe entre la parella no tindrà l’aprovació de la família del noi, que, a sobre, estarà casat o tindrà una nòvia que es convertirà en la malvada de la història. La relació estarà plena d’obstacles i malentesos, i els embarassos ficticis, secrets o frustrats contribueixen a fer més dramàtica la trama. Finalment, l’amor triomfa sobre el mal. Les telenovel·les colombianes, a més, reforcen els aspectes culturals i folklòrics: les cançons, els cultius i les celebracions de determinades tradicions. La part costumista amoroseix el drama. La nova versió de Café con aroma de mujer respon exactament a això potenciant una mena d’empoderament carrincló de la protagonista, que recull cafè de manera sensual. Però les dinàmiques funcionen gràcies a la masculinitat i la testosterona que fan avançar la trama. Els personatges reaccionen sempre de la pitjor manera per fer desesperar l’audiència. El consum desmesurat de Café con aroma de mujer està excitant la libido d’unes espectadores voraces que davant de la pantalla deixen anar els instints més primaris i fantasiegen amb el protagonista. La tele de fa trenta i quaranta anys sense control de consum. Netflix permet la sobredosi extrema de telenovel·la per extasiar l’audiència i perpetuar els estereotips romàntics més rancis.