Caçadors d’imatges tràgiques

Dimecres les diferents cadenes de televisió es feien ressò de la notícia de la mort del cantant Àlex Casademunt, integrant de la primera generació de concursants d’Operación Triunfo. Alguns informatius, com el de Telecinco, tenien la desafortunada idea de combinar en la notícia les lletres d’algunes cançons amb el text luctuós de la informació. Per exemple, mostraven unes imatges d’arxiu de Casademunt anunciant que cantaria Corazón partío i la locució d'Informativos Telecinco deia a continuació: “El corazón roto es el que deja al resto de triunfitos’". Enginy per ensucrar les necrològiques.

Però això només és un detall si parem atenció a un altre fet molt greu que es va produir arran d’aquesta notícia. Segons comunicaven alguns mitjans i s’escampava a través de les xarxes socials, una persona que formava part de l’equip d’emergències que va atendre l’accident va comunicar a un conegut la identitat de la persona accidentada i li va enviar un vídeo de l’escena, amb ambulàncies i personal sanitari que, de lluny, s’ocupaven de la situació. No eren imatges explícites però, en tot cas, van ser unes imatges que van servir per fer córrer la notícia a través de les xarxes gairebé de manera instantània, abans i tot que la família de Casademunt se’n pogués assabentar i vulnerant el dret a la intimitat de l’accidentat. L’escàndol i l’alarma d’alguns usuaris van fer que immediatament el vídeo desaparegués de les xarxes socials perquè, òbviament, deixava al descobert l’incompliment del secret professional.

Però el més escandalós és que algunes cadenes de televisió van utilitzar aquelles imatges per il·lustrar la notícia. Els comptes de les xarxes socials que les van difondre van desaparèixer immediatament, però les escenes que van difondre van perdurar a La Sexta, Antena 3 i Telecinco. Si bé algú podria argumentar que es tracta d’un pla general que no mostra cap detall en particular, no es tracta tant del contingut de les imatges com de la manca d’ètica d’aquesta decisió.

Si les imatges d’accidents que roben persones properes a una tragèdia desperten l’interès de les televisions tot i haver vulnerat la identitat de la víctima, els protocols sanitaris i el dret a la intimitat de la família, el futur informatiu és catastròfic. Aquests fets ens remeten a la pel·lícula Nightcrawler de Dan Gilroy, en què el protagonista es guanya la vida gravant accidents fins i tot abans que arribin els serveis mèdics, interceptant el senyal de les emissores de ràdio a través de les quals es comuniquen. Les imatges les ven després a les televisions. Sensacionalisme i crueltat periodística a canvi d’escenes d’impacte i diners. Manca d’ètica a l’hora d’aconseguir imatges que, a més a més, no aporten res més que morbositat i no haurien de ser utilitzades per les televisions. Si no, la deriva informativa de les cadenes privades serà aberrant. Perquè no es tracta només de la intimitat d’aquest cantant o d’un famós, sinó potencialment de la de tots nosaltres.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió