200 euros d'ajuda o que ens toqui la loteria

Hi ha dues cues a Madrid que ens poden donar senyals de com va la nostra economia. La primera, la de l’administració de loteria de Doña Manolita, que per Nadal superava qualsevol rècord històric després de la pandèmia. La segona, la que les últimes setmanes ha col·lapsat el Banc d’Espanya, de persones buscant invertir en lletres del Tresor. L'una, perseguint la inversió amb menys probabilitat que ens toqui, i l’altra, en la recerca d’un actiu segur però amb baix interès. Dues formes oposades de gastar els diners, però una mateixa passió popular.

La rendibilitat de les lletres del Tresor ja feia molts anys que era negativa. Però ara ens trobem uns valors, al voltant del 3%, que no es veien des de fa més d’una dècada. I és que les pujades del preu del diner per part del Banc Central Europeu per frenar la inflació encara no s’han traslladat als dipòsits bancaris, però sí que ho estan fent als comptes del Banc d’Espanya. Una rendibilitat modesta, però més gran que la que ofereixen altres productes financers.

Els alts nivells de preus que hem vist aquests últims mesos no només dificulten que una gran part de les famílies puguin omplir la nevera i el dipòsit de benzina o pagar les factures. Generen també una gran preocupació entre la ciutadania, que busca maneres –com la compra de valors públics– de protegir els seus estalvis de la pèrdua de valor. Aquesta setmana hem sabut que al mes de gener la inflació va pujar un 5,9%. Això suposa que els beneficis de les lletres del Tresor són relatius. Amb una inflació al voltant 6%, i unes taxes de rendibilitat de quasi el 3%, els diners que invertim al cap d’un any encara hauran perdut part del seu valor. Això sí, menys del que ho haurien fet si els deixéssim al banc o sota el matalàs.

Les llargues cues a la porta del Banc d’Espanya s’expliquen no tant pel desig dels petits inversors de generar beneficis, sinó de pal·liar el cop que suposa la pujada generalitzada de preus. Els bons públics són una alternativa d’inversió considerada segura i estable en temps d’incertesa econòmica i, en tot cas, els utilitzem menys que en altres països. Però cal tenir en compte que l’accés a aquestes lletres, per als que ho han aconseguit, no ha estat senzill. La web es va col·lapsar diverses vegades, i per evitar les cues al carrer des de fa una setmana és imprescindible demanar cita prèvia per poder comprar els títols de deute públic de manera presencial. Això pot suposar una barrera d’accés a la compra de lletres i bons, ja que, malgrat que puguin recomanar l’ús de la cita prèvia com a via preferent, els serveis públics no ho poden imposar com a requisit. Sobretot si la sol·licitud per la web implica tenir un certificat digital. Són barreres administratives que minen la confiança ciutadana en les institucions.

Com a mesura pública per alleugerir els impactes de la inflació, aquesta setmana es presentava l’ajuda directa de 200 euros per a les llars amb menys ingressos. Un sol pagament, similar al ja aprovat l’estiu passat, però que ara passa de cobrir les llars que ingressin menys de 14.000 euros l’any a les que en guanyen menys de 27.000. Aquest augment del llindar és una bona notícia, ja que fa que moltes més famílies de classe mitjana se’n puguin beneficiar. Tanmateix, el tràmit es pot dur a terme únicament de manera online, cosa que suposa una barrera d’entrada per a moltes persones. Una bretxa digital que explica per què a Espanya moltes de les ajudes acaben arribant a un percentatge molt baix de les persones que hi tenen dret i que realment les necessiten.

Ajudar les persones que pitjor ho estan passant demana necessàriament transferències directes de rendes que minimitzin també els costos burocràtics. Tenim bones dades del creixement econòmic i d’ocupació, però les taxes de pobresa no deixen de créixer, i s'enquisten en certs col·lectius –com els més joves i els aturats de llarga durada–. Per justícia social, però també per eficiència econòmica, cal plantejar mesures que protegeixin les llars d'ingressos mitjans i baixos. Però més enllà d’aprovar-se, han d’estar ben dissenyades i ben implementades. L’alternativa és haver d'acabar fent cua, esperant el miracle que et toqui la loteria o que aconsegueixis comprar lletres del Tresor.