Es busca milionari
Aquest mes de juliol passat es publicava la notícia que la Fiscalia demanava sis anys de presó per al responsable d’una administració de loteria de la Corunya. Aquest home assegura que l’any 2012 es va trobar un bitllet premiat amb 4,7 milions d’euros abandonat al taulell del seu establiment. També es demana la mateixa pena per al seu germà, delegat de Loterías de la província. La història que amaga aquest cas és rocambolesca i costa una mica seguir-la. Però atrapa. Juga molt hàbilment amb la dificultat per discernir entre la veritat i la mentida. I, teòricament, hauria de tenir un desenllaç llaminer: de tots els implicats, només un s’emportarà la morterada. ¿Qui és el beneficiari real d’aquest premi d’entre els més de tres-cents denunciants que asseguren que la butlleta premiada és seva?
A la plataforma HBO Max trobareu la sèrie documental Se busca millonario. Tres episodis que reconstrueixen els fets i parlen amb els principals testimonis. S’intenta aclarir com un bitllet premiat va acabar, presumptament, abandonat en un taulell pel propietari. Onze anys després, la lluita dels que reclamen el premi encara continua. Els candidats que insisteixen que són els amos de la butlleta extraviada no han parat d’aparèixer.
La sèrie està molt ben treballada en l'aspecte narratiu. Es fa evident només començar, amb la careta d’arrencada: un laberint complex que recrea espais insòlits i que fa circular les boles del bombo de la Primitiva. Al final del recorregut, les sis boles afortunades queden aturades en un cercle. I aquest cercle es converteix en una rotllana de cadires on s’aniran asseient algunes de les persones que diuen que la butlleta premiada és seva. Cadascun dels integrants d’aquest cercle explica amb gran convenciment la seva versió. Però és obvi que, com a màxim, només un diu la veritat. La resta menteixen. O potser ningú diu la veritat. Perquè qui va comprar el bitllet potser no és cap dels que el reclamen. El fil conductor de la sèrie és el periodista de La Voz de Galicia que va destapar la primícia. El guió s’ajuda d’una maqueta i uns petits ninotets de plàstic per facilitar la comprensió de la història, recreant les localitzacions de la Corunya on transcorren els fets més importants. La música instrumental, sincopada i estranya, incrementa l’atmosfera de deliri i desconcert que transmet el cas. Entrevistes i imatges d’arxiu complementen una investigació policial amb girs inaudits i el cementiri com una destinació tràgica. Se busca millonario té fins i tot aires d’història maleïda, com aquelles llegendes d’aventurers que profanaven tombes de piràmides i, poc temps després, morien.
Per variar, la sèrie documental està una mica allargassada. I té una decepció final: el judici encara està pendent de celebrar-se i, per tant, no hi ha una veritat oficial. Però serveix perquè cada espectador pugui treure les seves pròpies conclusions i, com un joc, decidir qui són els farsants i qui és el veritable milionari.
