Buenafuente i la televisió on passen coses

BarcelonaMònica Planas feia una acurada dissecció de l'esplèndid comiat d'Andreu Buenafuente al capdavant de Late motiv. Em permeto d'afegir-hi una coda, sobre l'espai que deixa orfe i el que significa la seva sortida.

Admeto ser un espectador molt ocasional de l'humor d'Andreu Buenafuente. Però el veig com aquestes botigues de barri que, encara que només hi entris molt de tant en tant, et sap greu quan tanquen i al cap de dos dies són una franquícia de roba, o una fruiteria sense cap ànima. Així que espero que, en el seu cas, aquesta abaixada de persiana sigui només temporal i aviat tingui l'ànim d'obrir-la en qualsevol altre carrer del barri. L'ànim i l'oferta que li permeti fer-ho, esclar.

Per a mi, Buenafuente representa l'esperit no adotzenat que sap agafar un format molt tancat, com és un late show, i fer que cada nit passi alguna cosa inesperada i imaginativa. I un gran identificador de talent. Durant un temps trobava preocupant que molts dels seus descobriments acabessin marxant i establint-se pel seu compte. Però suposo que això és la derivada d'una actitud que tendeix a mirar més endavant que endarrere. En els programes de Buenafuente hi ha autoria i això és també un valor a destacar, com a mínim en el món de la televisió generalista, on massa sovint el to és d'una homogeneïtat que espanta.

Potser amb el pas del temps, el seu guant blanc ha quedat una mica desfasat i les entrevistes que firma són acomodatícies en excés. Entenc la idea de generar un clima amable, que permeti al convidat deixar-se anar. Però si als Estats Units l'incisiu i polític Stephen Colbert ha acabat superant el juganer Jimmy Fallon és per aquesta punta extra de mala llet, que l'espectador de late shows agraeix: després d'un dia sencer exposat a les notícies –i als seus sovint estults protagonistes– que un bufó n'assenyali les misèries descarnadament permet una mica de consol al final de la jornada. O un riure còmplice.

Ara bé, dit això, em sabria greu que el panorama televisiu el deixi fora. Ja en la penúltima etapa, Antena 3 es va portar molt malament amb qui havia aconseguit desbancar Crónicas marcianas, i va enviar el seu programa a La Sexta, i en horaris intempestius. Ara, amb Movistar+, arriben comentaris preocupants, per part de creadors que creuen que la cadena li fa el joc a Vox, censurant-ne els acudits contra la formació d'ultradreta. No sovintegen gaire, en aquest món, els espais de llibertat absoluta. Per això seria una pèrdua quedar-nos sense Buenafuente i la seva idea de televisió on passen coses, sempre amb esperit de troupe, ja des dels vells temps d'El Terrat.