Brian

L’altre dia vaig anar amb la meva família a una botiga d’animals per comprar una nova corretja per al nostre gos (un Golden equiparable a Hodor). El bitxo estira massa quan el passegem i amb una corda normal et deixa els músculs de l’esquena baldats. El cas és que vaig entrar a la botiga un minut després que la meva parella. M’hi vaig acostar i la dependenta, molt amable ella, em va demanar que m’esperés un moment. Li vaig fer que no amb el cap i llavors ella va contestar. “Ah, aneu junts”. “Sí”. I vaig afegir: “Sóc el gos”. Mentre un altre dependent des de lluny va dibuixar una ganyota hilarant, la dependenta en qüestió es va quedar uns segons sense reaccionar. Després de superar l’estat de xoc, va continuar amb la intenció didàctica sobre quina era la corretja més adequada. Però ella clarament ja tenia el cap a un altre lloc. Potser durant aquells segons entre la conya i la seva reacció, va fer una ràpida anàlisi mental del que havia sentit i va buscar dins de la seva memòria el que deia aquell llibre de vendes: “ Anexo B-13: cómo reaccionar ante un cliente que se cree graciosillo ”. O simplement va pensar que el meu comentari era com una resignada confessió d’un tipus dominat per la seva parella i que potser en alguna innovadora teràpia li havien aconsellat desempallegar-se de la vergonya, per exemple, confessant-se com un llepaculs de categoria davant de qualsevol desconegut.

Llegeix (si vols) l'article anterior de Santi Balmes: 'El Batman guenyo'Potser la dependenta va sospitar que ens havíem confós d’establiment i que en realitat el que buscàvem era una corretja per practicar el bondage. Qui sap si ella també havia llegit una notícia en un diari seriós en què es parlava d’un anglès aficionat a disfressar-se de dàlmata els caps de setmana, amb gàbia i joguines de goma inclosos. O potser el que em passa és que ser fan de Brian Griffin (el gos de Family guy ) m’ha acabat passant factura. I és que una conya elaborada pel nostre inconscient en qüestió de centèsimes de segon porta una càrrega vital que sovint menyspreem.

PD: La nova corretja m’estreny massa però m’agrada.