Brètols i burocràcia a Barcelona
L’escultura de Jaume Plensa que hi ha davant el Palau de la Música, Carmela, va aparèixer pintada ara fa una setmana. Algú hi va gargotejar alguna cosa semblant a una firma, en una galta i al clatell del bust. L’autor de la bretolada ho va tenir fàcil, perquè l’escultura és a peu de carrer, ben accessible i tocable pels vianants, o sigui que ni tan sols se li pot donar el mèrit d’haver fet res ni perillós ni particularment esforçat.
El mobiliari urbà de Barcelona n’és ple, de guixots com aquest. Es tracta de guixar per guixar, com si els autors actuessin víctimes de la seva immaduresa i d’algun horror obsessiu a les parets netes i el respecte pel que és de tothom. El qualificatiu d’aprenents de Banksy resultaria totalment desproporcionat. Especialment patètic és l’estat dels telèfons públics vandalitzats que Telefónica manté als carrers de la ciutat en un estat deplorable i probablement inservible.
Abans-d'ahir, sis dies després de les guixades sobre la Carmela, operaris de l’Ajuntament de Barcelona van netejar-la. Van trigar una mica, sí. Dissabte 4, una persona va avisar per Twitter a l’Ajuntament, amb foto inclosa. El 010 es va lluir amb la resposta: “Cal sol·licitar aquesta actuació directament al departament de projectes urbans. Tens les dades de contactes en aquest enllaç, gràcies”. I l’enllaç. Que tenim un problema d’educació és evident, però convindria que l’Ajuntament no desanimés els ciutadans cívics amb respostes burocràtiques, allunyades de qualsevol sentit comú, i millorés tant la seva comunicació interna com la rapidesa en la solució.
