Bravo per l'activista, però ¿què va passar amb l'afganès?
BarcelonaAquests dies ens hem reconfortat una mica amb l'espècie humana gràcies al vídeo d'una estudiant sueca que s'ha fet viral. Per si han estat fent vida monàstica: una noia que viatja en un avió es nega a seure perquè estan deportant un immigrant afganès i intueix que, si el fan tornar al seu país, probablement morirà. Com que no seu, l'avió no pot enlairar-se. La tripulació la pressiona, part del passatge també, però ella aguanta com pot i, al final, fan baixar l'afganès perquè l'avió emprengui el seu rumb.
Mitjans de tot el món han difós el vídeo, perquè és un testimoni vibrant i perquè diu alguna cosa sobre la valentia d'alguns individus que es planten i, amb un gest modest, destorben un sistema que empeny cap a la impassibilitat davant la desgràcia aliena. És d'empatia automàtica. Ara bé, un dia després de fer-se conegut el vídeo, vaig consultar una dotzena de mitjans i cap explicava què va passar finalment amb l'immigrant. ¿El van deportar a l'avió següent, unes hores després? ¿Estan reavaluant el seu cas? ¿Se sap si, efectivament, un cop arribat al país ha patit algun tipus de represàlia? La lloable acció de la jove activista anava sobre (intentar) salvar la vida d'una persona i, en canvi, la maquinària de la immediatesa –una trituradora sense pietat– ha fet que quedi penjada una bona història, guant que ningú ha recollit. Tampoc el públic sembla que en demani la resolució. Per a mi, aquest ha sigut l'eclipsi de la setmana –el del vídeo menjant-se la història de l'afganès– i no el de la formosa lluna roja. Crec que tot plegat diu alguna cosa sobre la dieta informativa en l'era digital.
(PS. El màxim que he trobat és una peça al 'The Guardian' on entrevisten la jove. Segons explica, creu que al migrant el van traslladar a Estocolm –el primer avió sortia de Göteborg– i, des d'allà, el van fer volar al seu país d'origen).
