Brad Pitt i tu

Diuen a les notícies que un home va estafar 170.000 euros a una dona de Granada fent-se passar per Brad Pitt. Es van “conèixer” per Facebook, en una pàgina de fans de l’actor, i van establir una “relació”, després que ella intentés contactar-hi (amb el veritable Brad). Ell, el fals Brad, li va fer creure que eren parella i li va demanar els diners per anar a gravar una pel·lícula amb ella a Espanya.

Aquesta dona estafada em desperta tota la simpatia i em moro de ganes de conèixer-la. M’imagino algú amb grans dosis de fantasia, ganes de jugar i, sobretot, sobretot, molta autoestima, que és força meritori. Poques de nosaltres ens creuríem prou “interessants”, en tots els sentits, per agradar, encara que fos a distància, a en Brad Pitt. És a dir, moltes de nosaltres no hauríem caigut en aquesta estafa (no dic que no haguéssim caigut en altres) perquè no ens hauríem sentit “dignes” de l’amor d’en Brad, ni ens hauríem imaginat coprotagonitzant amb ell un remake de Sr. i Sra. Smith. Parlant d’aquesta pel·lícula, per cert. Pensem, sisplau, en les dues ex de l’actor. Sempre arriba un moment en la vida d'una parella en què es critiquen els defectes dels ex de l’altre. Aquesta dona de Granada potser va criticar, doncs, la Jennifer Aniston i l’Angelina Jolie. I el suposat Brad s’hi va apuntar, perquè si no t’apuntes a criticar el teu ex amb el teu actual, hi ha tristesa i potser escena. Què se’n pot dir, de les dues ex d’en Brad? “Ai, és que la Jennifer...” Per la mort de Déu, la Jennifer què?

Aquesta dona ha perdut 170.000 euros, sí, però, a diferència de nosaltres, a ella ningú li pren, ni li podrà prendre mai, aquest any sencer en què va creure que havia triomfat amb el Brad Pitt.