Bou de la Jungla
L’admirat líder del PP a Barcelona, Josep Bou, va patir un incendi al cotxe i, ràpidament, va publicar un tuit a les xarxes on feia saber que res l’aturaria en el compliment del seu deure i la seva feina. De seguida diversos dirigents unionistes van “condemnar l’atac” amb la gravetat que requeria el cas. L’Arrimadas, en Carrizosa i en Garriga (el de Vox), l’Espadaler –que va criticar “l’intolerable atac de vandalisme”– i la Cayetana Álvarez de Toledo. I vet aquí, verge Santa de l’Empenta, que els Mossos diuen que res d’atac. Que va ser una avaria mecànica.
Una avaria mecànica. És la pitjor de les notícies. I no perquè ara hagi d’anar a Carglass. (Per cert, quants de vostès, en sentir l’accent xava de la cantant de l’anunci, no s’han pensat que diu “Carles canvia, Carles repara”?) És la pitjor de les notícies perquè aboca al pou del desconcert tots els fans, entre els quals em compto, d’aquest polític i panificador.
L’últim cop que en Bou va tenir un incendi a prop –em sembla que era en una pizzeria– es va enfilar per una bastida demostrant els dots d’escalador que té. Igual que Frank de la Jungla s’enfronta als perills de la selva, Bou i Vila es va enfrontar als perills de les superilles. Jo esperava que davant d’un altre incendi reaccionaria també heroicament. Que saltaria del cotxe en marxa i fent la croqueta pel carril bici esquivaria els repartidors de Glovo i els patinets, entraria al primer comerç que trobés, arrencaria l’extintor de la paret i apagaria en un no res les flames. Tot això amenitzat amb la música de Missió: impossible que ell mateix hauria posat al compte premium de Spotify del mòbil. Què ha passat, que no ha estat així? I el pitjor és que ara es queda sense la targeta verda.
