Botellons

A l’editorial de l’ARA de dimarts es parlava de la reobertura de l’oci nocturn com a possible solució per als macrobotellons. Pot ser una solució parcial, que potser ho apaivaga una mica, però la bèstia ja és aquí. Joves i no tan joves han descobert que poden comprar molt bé de preu una ampolla de ginebra, un litre de tònica, llimona, un ramet de menta, fins i tot, gots de plàstic i tota mena de snacks salats per prendre-s’ho allà on vulguin. No ens enganyem, sisplau. A més a més, el botelló té dos avantatges: els practicants poden triar la música que escolten i, si s’escau, també poden fumar el que calgui. Potser a l’hivern la cosa anirà diferent, però mentre faci bo, en aquest clima benigne, sempre serà molt agradable ser a la platja amb el gintònic a la mà, envoltats d’espelmes.

No podem demanar als joves que no beguin, quan resulta que nosaltres anem a sopar i bevem vi i prenem còctels després i a la seva edat bevíem. Els podem parlar de la moderació, dels crits que fem i de les actituds patètiques que tenim quan bevem massa. Els podem explicar –i aviat ho sabran– que una borratxera és el pitjor que et pot passar, que no és divertit vomitar i que tot doni voltes, i que t’hagin de venir a buscar, i tenir llacunes del que va passar ahir. Els podem dir com engreixa l’alcohol i que perjudica greument el desenvolupament cerebral en una edat, la seva, en què encara els falta per posar alguna neurona. Els podem advertir que els borratxos cridaners són insuportables i que se’ls ha de foragitar d’allà on siguin, perquè molesten i embruten i trenquen coses i fan molta pena. Potser ens fan cas. Però penso que la solució realista és habilitar espais vigilats en recintes exteriors per a les festes. I obrir l’oci nocturn, i que hi hagi copes de gran qualitat, creatives, i grans aparells de música amb DJs boníssims. Molts pares de primària hem celebrat festes d’aniversaris de fills (que no ens hi cabien a casa) en parcs. I allà hem plantat la nevereta amb les cerveses i l’aparell de música.