El bonisme, un populisme

Un dels grans enemics de la democràcia és el populisme. El tendim a associar a l’extrema dreta, però pot emergir en tot el ventall ideològic. És populista qui s’omple la boca parlant de “la gent” i l’oposa als que en teoria la representen, “els polítics”. Entén, de fet, “la política” com l’art de fer creure a “la gent” que tu la representes quan, en realitat, estàs al servei dels interessos foscos d’una elit. Contra això propugna “un moviment” que prengui a “els polítics” el poder i l’entregui a líders valents i carismàtics que defensen i representen “la gent”. “La gent hi és”, he sentit dir, tot i que els que no hi eren, eren molts més. Anomenar “la gent” una part minoritària de la gent és una de les mentides més òbvies i grolleres del populisme, però aquesta falsedat quantitativa recolza en una de qualitativa encara més perillosa: la que presenta “la gent” com una força moral sempre bona. La cosa funcionaria així: com a individus, podem ser dolents i idiotes, però com “la gent”, la maldat individual queda subsumida en una bondat i una saviesa col·lectives. A “la gent” no se la pot qüestionar, fi del debat; o, com diuen alguns, “Els votants no s’equivoquen mai”. I tant que s’equivoquen! Si el dia 30 d’octubre els brasilers acaben elegint Bolsonaro, per exemple, hauran comès un error tràgic.

Un derivat perniciós d’aquest populisme és el bonisme que amara sovint l’esquerra. Des de fa uns mesos, dins el metro, els pocs que portem mascareta veiem com molts dels que no en porten són turistes. Si fossin al seu país i portar-la fos obligatori, la majoria la portarien. No la duen, simplement, perquè per a ells Barcelona (i, de fet, Espanya) és un parèntesi en la seva condició de ciutadans. Igual que s’alliberen de roba que engavanya, també s’alliberen dels seus deures ciutadans. Busquen, a més de bon temps, “llibertat”. I demostren que cap norma que suposi sacrifici sobreviu –per alemany o suec que siguis– a una total sensació d’impunitat. Això explica, per exemple, que Barcelona, tot i ser netejada més sovint que algunes capitals europees, estigui molt més bruta. ¿La vols neta, Ada? No dediquis tants mitjans a netejar-la i dedica’n molts més a impedir que embrutar-la quedi impune. Encara que sigui desagraït, antipàtic i, sobretot, poc populista.

“No esperem civisme de qui no té el més bàsic i no se li respecten drets fonamentals”. D’acord. Però molts dels que no recullen la merda del seu gos no són precisament sensesostre. “La clau del civisme és l’educació i la pedagogia i no pas les sancions i la repressió”. De nou, d’acord. Però molt de les primeres sense prou de les segones no resulta efectiu amb la naturalesa humana. La ideologia que ho nega és bonista, i el bonisme és una forma de populisme i, com a tal, també erosiona la democràcia. Perquè en una democràcia tan essencials són les normes com els mitjans per fer-les complir. No és pas això segon el que la distingeix dels règims autoritaris: la distinció –i mai s’hi aprofundeix prou– és que siguin debatudes i aprovades democràticament.