Bones notícies

Podem estar tots d’acord que acabem un dels anys més difícils de les nostres vides. Dies dominats per l’expansió incontrolada del coronavirus, per la incertesa o la ruïna econòmica, pels canvis accelerats en la manera de treballar, per la por a la malaltia i la mort com un degoteig sinistre. En aquest context d’alarma en què tants professionals, començant pels del sector sanitari, han donat molt més de l’exigible i del suportable, no volem oblidar que el món continua girant i que al costat del pitjor s’hi troba el millor del gènere humà.

Quin sentit té, el dia que a Catalunya s’ha arribat als 16.792 morts i a Espanya als 49.824, aturar-nos a parlar de bones notícies? Per a nosaltres té tot el sentit perquè el 2020 ha sigut un any sinistre, però és també la llavor d’un futur en el qual aconseguirem recuperar la llibertat d’abraçar que avui tant trobem a faltar, un futur en el qual recuperarem la confiança en l’endemà.

Malgrat tot, el 2020 ens ha portat bones notícies i hem decidit destacar-les.

L’any de la ciència

Bones notícies com l’esforç científic i financer planetari per actuar conjuntament per aconseguir una vacuna contra el coronavirus. Amb el precedent de malalties com la sida, que la vacuna s’estigui començat a subministrar és una gran victòria, aconseguida en un termini que no fa gaire semblava gairebé insensat. La realitat ha demostrat que no tan sols una vacuna, sinó unes quantes (Pfizer/BioNTech, Moderna, la Sputnik V russa, almenys un parell de xineses i la d’Oxford), ja han començat a utilitzar-se.

La vacuna és un èxit cooperatiu científic i estatal, que ha permès un finançament massiu de la recerca i la producció d’unes vacunes punteres, revolucionàries, que ensenyen al cos com combatre el virus provocant una resposta immunitària.

Si la vacuna es comença a administrar massivament podrem recuperar a poc a poc la llibertat de moviment. No es tracta de pensar que les coses tornaran a ser com abans de la pandèmia, però sí que moltes persones grans podran sortir al carrer, ser abraçades, deixar anar una part de la contenció emocional que ens torna de suro. Evitar morts.

Biden i el retorn de la política

Políticament, el 2020 ha tingut l’amabilitat d’expulsar Donald Trump de la Casa Blanca. El 20 de gener tindrem la fotografia del nou president, Joe Biden, jurant el càrrec amb la mà sobre la Bíblia sostinguda per la seva dona al davant del Capitoli. Si l’atzar no ho evita, veurem els Trump pujant a un helicòpter que els tornarà a la caricatura televisiva. Direm adeu al president que no creu en la multilateralitat en política exterior. El president que va treure els EUA de l’Acord de París, que es va retirar del pacte nuclear amb l’Iran, que va liquidar el tractat contra les armes nuclears de mig rang signat amb Rússia i que va retirar els fons a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en plena pandèmia.

Trump és la febre d’una malaltia i faríem bé de no oblidar que el van votar 74,2 milions de nord-americans, més vots que els que va obtenir Barack Obama, però aquest és un altre tema i la notícia positiva és que Biden encarna l’esperança de tornar al multilateralisme en les lluites globals com la urgència per una nova política climàtica.

Mentre els EUA han tornat al carril del sentit comú, la UE s’ha confirmat com el millor club del qual podem formar part. El gran pas endavant és que una part dels diners del pla de recuperació sortiran de deute europeu, fins ara un tabú. Als euroescèptics només cal convidar-los a pensar com seria el nostre present sense euro, sense cooperació científica i acció conjunta dels 27 i sense l’ajuda directa dels fons europeus que han de permetre al país fer un salt endavant i no només sortir del pou econòmic actual. Dels governs espanyol i català dependrà que el fons Next Generation EU, l’esperat programa d’ajudes a la recuperació econòmica del continent, es destini realment a projectes empresarials de modernització del teixit productiu, com ara la digitalització, la sostenibilitat mediambiental, la formació, la recerca i la sanitat. El desafiament avui és aconseguir que les ajudes arribin realment al teixit de les pimes i no es quedin en les grans empreses amb capacitat d’influència política.

El canvi s'imposa

El 2020 també ha sigut un any de consciència de la necessitat de canvis, ja sigui en la mobilitat de les grans ciutats, en la flexibilitat de la manera de treballar o en la dignitat que volem per morir com hem intentat viure i que recull una nova llei que facilitarà la mort digna a Espanya.

Políticament a Catalunya el 2020 no ha sigut un bon any, amb els presos polítics complint una condemna que es revela més com una revenja política aplicada pels tribunals que com una decisió justa. L’apunt positiu l’ha posat la sentència del major Trapero, una interpretació que posa en crisi la base mateixa de les decisions d’un Tribunal Suprem defectuós.

Esperem que a finals del 2021 el diari de bones notícies que teniu entre mans ens costi encara més de fer, que haguem de triar més entre els milers de fets que publiquem durant tot l’any, que la vida s’imposi davant la mort i l’alegria i la força us acompanyin. Bon any!